Fantasia (Despús-demà, el vint-i-dos)

Uff, que fàcil és somiar. Si em tocara la grossa també faríem moltes coses, però mentre no puguem sempre ens quedarà la literatura com a escapisme. La descripció de la casa ja és un poema de per si pintant amb pinzellades impressionistes que creen una impressió de somni.

Salut!

Llorenç

P.S.: Quina coincidència que ta mare siga de Yecla. Trobe que conéixer el poble de les teues arrels maternes t'interessaria prou. És una contrada entre quatre províncies (Múrcia, Alacant, Albacete i València) i posseix una miqueta de cadascuna. La frontera lingüística és a apenes 10 km, per tant es parla un castellà molt particular. Amb aspiracions de les -s finals que ja comencen a avisar que ens acostem a terres meridionals de la península però farcit de molts valencianismes (carlota, socarrim, manifacero -adaptació de "manifasser"-, rodal, etc.). Si vius a València un dia t'ho puc contar en persona. Fins a eixe moment, salut i lletres!

M’ha encantat aquest poema. I com la Nonna Carme, destaco: “per escoltar el discurs de l’ona”, a mi també m’ha cridat l’atenció tot d’una. Però m’agrada tot el poema, és preciós.
Una abraçada,
Shaudin

i els usaré en marines,
i en cireres, i en cossos de dona
ondulats sobre la sorra;
i les tardes tendres,
de marinada dolça,
llegiré llibres, i faré versos,
i una barqueta tota de blau
passarà a prop,
sargint la roca.
I al vespre càlid,
cançons d'obaga,
sopa d'estrelles.


Quin poema, Bonet! Ja el recordo, i m'alegro que l'hagis penjat. Un plaer sempre passar pel teu tros.

a

de una fantasia se'n pot treure un bell poema.
Destaco una frase :"Escoltar el discurs de l'ona ".
Molt Bones Festes , amic Bonet !