Família.

Un relat de: pellpintada

Ha arribat tard a casa. Molta feina. Està cansat. Té el cap espès. S'estira al sofà. Engega la tele. S'encen una cigarreta i es llufa. Arriba la dona. L'ambient del menjador fa pudor a pet i olor a tabac. La dona dissimula. Pregunta què tal. Colocal, pensa ell. Bé, diu. Cansat, afegeix. Pregunta, i tu? Tururú, pensa ella. Però respon: Cansada, com tu. Arriba la filla. Hola pubilla, diu el pare. Crida la mare, des de l'habitació: Has comprat els segells? La nena no diu ni hola. Es tanca a la seva habitació. Comença el telenoticies. Arriba el fill segon. Hola! Ja no em dóna un petó, pensa el pare. Hola, respon. Què hi ha per sopar, crida el fill. Vull sentir les noticies, diu el pare. Macarrons!, crida la mare. No els suporto, diu la filla, que està reclosa a la seva habitació. Demà vindrà la mare, diu la mare. El pare s'agita per la noticia. La sogra! Bien! - exclama el fill- L'àvia!

Sopar. Mengen sentats al sofà, concentrats mirant el serial. Quan acaba, la nena torna a l'habitació. El nen fa el mateix. La mare està grogui. Li queden cinc minuts per quedar-se fregida. El pare ho aprofitarà per llufar-se. Té gasos avui.

El narrador és solter.

Gràcies.

Comentaris

  • No m'estranya[Ofensiu]
    Antònia Puiggròs Muset | 29-09-2012 | Valoració: 10

    No m'estranya que el narrador sigui solter. Com és que fins avui no t'havia llegit? Els teus relats (n'he llegit uns quants) frescos, planers, quotidians, irònics i escrits amb humor contrasten molt amb els meus que, a vegades en contra de la meva voluntat, resulten massa seriosos. Llegir-te ha estat una mena de descans mental. Una abraçada.

  • contundent[Ofensiu]
    Bhugh | 17-07-2010 | Valoració: 7

    La brevetat del conte, la brevetat de les intervencions d'uns personatges que semblen titelles de filferro i la rotunditat amb que s'expressa la quotidianitat estan a l'alçada d'aquest ambient pestífer que es respira entre cullerada i cullerada de macarrons.