Fam

Un relat de: Vincent

Fa dues hores que sóc aquí. El Sol cau a plom i ningú no s'atura davant del petit espai que omplo amb el cavallet, els pinzells, la paleta gastada i les teles escampades
estratègicament, en un intent desesperat de captar un possible client. Algú per ser pintat, gravat en un llenç humil, per fer-ne una radiografia delicada de la seva estructura espacial, en una nova geografia, plasmada en la immobilitat d'un instant nascut per ser aturat. Pintar per viure o viure per pintar.
I davant d'aquest aparador, la vida en moviment que brolla sense aturall: gent apressada que no veu res enfora de si mateixa, parelles enamorades d'un amor que sembla dens, de tan físic en les mostres d'afecte, que exhibeixen a tothom sense vergonya d'allò que senten. Els meus ulls de pintor aficionat no poden deixar de mirar-los.
Podria intentar acolorir aquest petó esplèndid i dolç que es professen mentre s'abracen aliens al món que els envolta. El coll de la noia en subtil inclinació cap a l'esquerra, els llavis d'ell resseguint la galta, l'orella...el braç fort subjectant-li la cintura, en un gest mòrbid i suau. I el cel conjuminat amb la bellesa, oferint la llum perfecta per capir tots els sentits que se'n desprenen d'aquesta imatge en ofrena.
Quinze euros per un quadre d'enamorats anònims.

Tant se val si no el volen. Els he de pintar mentre es besen afamats, mentre el desig els nega el raciocini i l'impuls de l'instint els devora. Tenen fam l'un de l'altre. He de pintar aquesta fam immensa, aconseguir que s'apoderi del quadre sencer, que confongui amb una estrebada a aquell qui gosi mirar-lo, en l'emoció íntima descoberta. Que es pugui sentir la desraó i el misteri dels éssers pels quals batega la sang endins i són fets de carn i ossos. I de quelcom més, que no es veu però ha de sorgir en el llenç, com la màgia d'un violoncel tocant en solitud. Com un poema que mai no ha estat llegit, però és, en la seva nua bellesa.
Començo pel ros dels cabells de la noia, groc com de palla de camp de blat. Prenc el pinzell amb força i penetro el llenç blanc i verge, mentre sostinc la mirada envers l'únic que ara importa, la raó de l'art en moviment.
La parella roman aliena al gir del temps que els condemna , pensa el pintor, mentre decideix salvar-los, estrenyent el seu amor dins la presó acolorida d'un llenç exigu, intentant percaçar la bellesa d'un instant ofert, quelcom que succeeix i mai més no s'esdevindrà.


Vincent

Comentaris

  • Xantalam | 05-03-2009 | Valoració: 10

    No sé si el teu pintor se'n surt en la seva difícil tasca. Tu te n'has sortit molt bé. Has fet poesia per descriure l'essència de l'art, l'observació de l'entorn, el gest, el seu intent per immortalitzar la bellesa, el desig, l'instant.

    Et felicito.

  • malabarisme, perdó[Ofensiu]
    deòmises | 03-03-2009

    d.

  • Has xiulat?[Ofensiu]
    deòmises | 03-03-2009

    He vingut i t'he rellegit. Bon relat, gran malanarisme de mots que fan fremir tos els membres, des de les entranyes fins al darrer porus. Ai las!, què faria jo sens la literatura? Hauria d'heure'm pidolant a l'ampit de les catedrals o als llindars de les esglésies tot cercant la misericòrdia dels transeünts que, amb mansuetud, ni esguardarien ni albirarien la meva forma feta de parracs, en paupèrrimes condicions vitals em trobaria...

    d.

  • Felicitats, coguanyador![Ofensiu]
    nuriagau | 03-03-2009 | Valoració: 10

    Un petó d'una parella d'enamorats i un pintor de carrer t'han servit d'excusa per fer un relat d'extraordinària bellesa que traspua bellesa i poesia.

    El relat conté frases exquisides com:
    ·"per fer-ne una radiografia delicada de la seva estructura espacial, en una nova geografia, plasmada en la immobilitat d'un instant nascut per ser aturat"
    ·"mentre decideix salvar-los, estrenyent el seu amor dins la presó acolorida d'un llenç exigu, intentant percaçar la bellesa d'un instant ofert, quelcom que succeeix i mai més no s'esdevindrà. "

    Felicitats pel relat!

    Núria

    Ah! I un títol molt suggerent!

l´Autor

Foto de perfil de Vincent

Vincent

10 Relats

32 Comentaris

10497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
"Qui sóc jo als ulls de la gent? Una nul·litat, un home excèntric i desagradable, algú que no té una posició, el més miserable dels miserables. Tot i que això fos veritat, m'agradaria que les meves obres mostressin el que hi ha en el cor d'aquest excèntric, d'aquest ningú."

Vincent Van Gogh