Fam de vaca

Aquell matí vaig esmorzar un fetge.

A l'escola m'havien explicat que era un òrgan depurador i que fabricava enzims. Només eren les nou i m'acabava de fotre un fetge immens de vaca.Vés a saber què hauria depurat en la seva època. Camps d'herba sencers o pinso, o jo què sé.
Durant tot el dia no vaig tenir més gana. Ho vaig atribuir a l'efecte hipercalòric del fetge. Potser costava de metabolitzar i el cervell no donava ordres de necessitat d'ingerir res més. Vaig aprofitar per rendibilitzar amb altres feines les hores dels àpats.
L'endemà tampoc tenia gana. Van passar els dies i al cap d'un mes vaig començar a precupar-me'n. Potser fóra necessari que ingerís algun aliment.. però quin? Només pensar-hi m'apretava encara més el nus de la gola.
Vaig provar amb un xupa-xup. La saliva dolça em va crear un plaer momentani. Després el vaig haver d'escupir incapaç d'empassar-me res.
El més curiós de tot és que no m'havia aprimat ni un quilo. Més aviat al contrari, m'engreixava.
I va ser llavors que vaig anar a l'especialista i l'especialista no em va saber què dir. Totes les proves havien sortit negatives, dins de la normalitat, anodines.
La medicina alternativa tampoc em va saber què dir... i tampoc el psiquiatra, ni la vident, ni la carnissera.
La meva vida no tenia sentit gastronòmicament parlant i de retruc vaig reduir força la meva vida social.

Feia dies, però, que un assumpte m'aterroritzava. S'acostava Nadal i jo no el podia entendre sense poder menjar res. Va ser per això que vaig decidir aïllar-me del món i llogar una caseta de camp al bell mig d'un prat. Hi havia herba per tot arreu i d'un pam i mig d'alçada.
Només arribar-hi els budells em van començar a remugar. Vaig sentir-me l'estómac buit i l'avís alarmant d'una gana ferotge. No em podia creure el que m'estava passant.

Vaig devorar l'herba.

Mentrestant amb la cua espantava les mosques.