Falsedat

Mentida, tot és mentida la veritat,
i no es donin per meves aquestes paraules,
que el meu parany en assumptes de l`engany
s`endinsa dins cavernes plenes de sons guturals,
de rostres de cera, de paraules en llengua aliena,
de cossos mimètics de pedra, de cors ignífugs,
de ments indesxifrables, d`éssers empresonats.
Visc en el remolí de la meva pròpia falsedat,
on hi centrifugo els sons dels batecs
que murmuren el teu nom,
desmitificant el mite, l`amor no ho pot tot, no,
no si no se li permet, endarrere mala bèstia,
compte, que aquí estic jo.
El goig de la victòria em fa assaborir el buit,
bonic buit de no-sensació, de no-emoció,
de no... de no res, només ple d`oblits, ple de res...
"Bé, tot va bé",
la gravació està programada dins del meu cervell,
cada dia inquisitivament es codifica aquest missatge
ja fa molt temps, des que vaig decidir fer la bugada.
Potser va ser en un dissabte (no recordo)
o potser va ser un dilluns o potser un dimecres,
que per mandra, per deixadesa, per poca delicadesa,
ves a saber perquè, vaig discernir el desordre
amuntegat entre les ombres de la nostra falsedat,
i des de llavors neteja que neteja,
desinfectant les zones damnificades que
palesa la urgència, havien de ser anihilades.
Disciplina, diligència i poca indulgència,
desterrant percepcions esotèriques,
fent desaparèixer la màgia amb un truc inconfessable,
un truc fals, com la meva falsedat,
traïdor, com la meva aparent serenor,
il•legítim, com el meu ressentiment,
buit, immensament buit...
com el que sento quan, per uns segons,
veig la teva silueta, llunyana a mi... tan propera...
i un dir t`estimo ressona al cap, retruny al cor,
etzibant-me un cop tan fort, tan punyent,
que ara, després de la sotragada,
m`adono que la feina feta
és tan sols una quimera,
guarnida de jocs enganyosos
acords amb la meva... falsedat.