FALSA LLUÏSSOR

Un relat de: brins

Els rosers i els narcisos romanen assedegats dins d’un jardí eixut que ahir era bell i gemat; un vent inesperat em va malferir el cor i vaig haver d’abandonar-los per poder traslladar-me a un lloc on creia que es podia amagar la solitud. Núvols sentimentals m’embolcallen, encara, quan recordo aquell jardí ple d’olors i d’espores, i decideixo llogar la casa a algú que l’estimi tant com l’he estimada jo. Trobo ben aviat uns inquilins encantadors que em tranquil•litzen el cor, m’emplenen de somriures i de promeses, i és tan fort el seu entusiasme, que fins i tot els brillen els ulls. Avui, després d’un any, vaig a visitar la meva antiga llar creient que hi trobaré un mar d’onades verdes presumint d’espurnes de primavera, però amb aflixió m’adono que no té cap verdal que hi flamegi ni cap poncella que esdevingui rosa, tan sols hi alena una negligent sequedat que enfosqueix el dia, cap rec no ha reblanit la terra, només les males herbes han aixecat el cap. Pregunto a un veí que m’expliqui què ha passat, però no vol contestar-me, tan sols em diu, amb veu tremolosa, que no sap res... La casa roman amb totes les persianes abaixades, sembla que no hi hagi ningú, però com que la porta del jardí està entreoberta, goso entrar a veure la meva antiga llar a través d’una escletxa, i la sang em resta aturada, un calfred em camina la pell quan veig que una foguera d’avarícia li ha cremat les parets. Llums halògens la tenyeixen de groc, fulles embruixades li creixen sota plàstics fantasmals, cables negres li repten el sostre com serps verinoses, mentre unes armes blanques reposen prop d’una balança mesquina. La fetor del cultiu de marihuana és inaguantable, ni tan sols el perfum d’un lilà la pot apaivagar. Recordo aquella lluïssor als ulls que tant em va emocionar, i m’adono que no era una lluor d’il.lusió, era una llum de cobdícia que responia a un pla preestablert. M’aparto de la finestra, esfereïda, per intentar recuperar l’alè.

I mentre camino, sento que algú, des de molt a prop, em mira...

Comentaris

  • Autèntic[Ofensiu]
    Naiade | 09-03-2020 | Valoració: 10

    Quin relat més autèntic Pilar. Fas reviure l'escena talment com si el lector ho hages vist amb els seus propis ulls i hages sentit el dolor com a propi.
    Enhorabona finalista. Ben merescut!!

  • Enhorabona Finalista[Ofensiu]

    Enhorabona!

    com aquest és el teu segon relat finalista en aquest X Concurs ARC de microrelats, no cal que ens enviïs cap autorització nova, la primera ja és suficient.

  • El porro i la mare que el va parir![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-02-2020 | Valoració: 10

    Quan baixo a Barcelona, una de les primeres olors que sento és la del porro. És present arreu i s'entén perfectament que relats com el teu siguin la realitat. Abans la gent se'ls fumava a casa; ara, en ple carrer. Per cert, ahir dinàvem amb un amic que té un hortet preciós i ens va dir que als narcisos també en diuen josepets, perquè floreixen per Sant Josep. Una forta abraçada, Pilar.

    Aleix

  • Decadència[Ofensiu]
    Nil | 19-02-2020 | Valoració: 10

    El teu relat reflecteix la decadència a que es veuen sotmeses moltes torres antigues o masos, cases de pisos que abans hi vivien famílies benestants, amb un innat gust per la bona estètica i ara l'ocupen gent destralera o hortera! Jo crec que el millor que es pot fer és no acostar-si gaire, si no volem que això ens amargui la vida. El teu relat palesa amb molta mestria aquesta plaga d'avui en dia. Enhorabona per aquest bellíssim text literari. Nil

  • desengany[Ofensiu]
    Atlantis | 18-02-2020

    Molt ben descrit el jardí que enyores i la plantació de marihuana que presències.
    M’ha recordat un cas real d’un noi que coneixia que va convertir casa seva en un planter.
    Un desengany del record de l’ahir.

    Una abraçada.

  • El fet[Ofensiu]
    Josep Ventura | 17-02-2020 | Valoració: 10


    de cada dia, en urbanitzacions i finques aïllades i encara aquests la varen llogar, el més normal és que l'ocupin, agafin aigua i llum de la xarxa publica, es facin la casa seva i a més destrossin el dintre.

  • Bona història[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-02-2020

    Amb la teva prosa poètica i en primera persona, però tot un senyor relat! I ben real!
    Fins al proper mes-relat, Brins!

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-02-2020 | Valoració: 10

    Un relat que pot ser cert del tot. M´agrada molt com escrius

  • No robaràs[Ofensiu]
    kefas | 12-02-2020

    Com la llengua castellana, els deu manaments tenen una simplicitat sonora atonidora. Sonen tal com és pronuncien.

    Per justificar allò que és injustificable l’hort de les paraules ha estat inundat per un tsunami d’eufemismes que han ofegat el seu so entenedor. El verb robar ha desaparegut. Tenies una llar i te l’han robada. Tenies un jardí i te l’han robat. I et robaran la justícia quan reclamis i els diners quan et facin pagar impostos per allò que no existeix. Tens, però, un consol. Les benaurances et recorden que gràcies a la teva mansuetud, plor, netedat de cor i anhel de pau i justícia, la teva recompensa allà enllà, serà més gran.

  • En més d'una ocasió...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 11-02-2020 | Valoració: 10

    En més d’una ocasió he dit que en els teus escrits i veig trossos de la teva vida. En aquesta ocasió em succeeix el mateix.. veritat? Si no és així has aconseguit que aquesta sensació la tingui ben endins.
    Una vegada més, gràcies per escriure, Pilar!
    —Joan—

  • Molt dolents[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-02-2020

    Què trist és quan una cosa que estimem la posem en mans d’algú perquè en tingui cura i aquesta persona no solsament no en té cura, sinó que ens enganya vilment i fa servir la casa per a un delicte. És com una violació. Espero que el tema es solucioni aviat i que la casa pugui tornar a lluir algun dia amb un jardí ple de flors. He buscat a internet i he vist que és un cas que sol passar força. El món s’enfonsa, i ho mereixem…
    Gràcies per explicar-m’ho.

  • Gràcies...Brins...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2020

    Gràcies, pel teu amable comentari "Molt bonic" i una torbonada de lletres i de sentiments. M'alegre de que t'haja agradat el meu poema.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

  • Dolents[Ofensiu]
    Montseblanc | 08-02-2020

    No ens podem refiar ni de les mirades. Si la teva protagonista no hagués estat tan bona persona potser hauria sospitat de tanta lluïssor als ulls. El que per a ella era entusiasme i promeses, per a un altre més experimentat hagués estat el que era, cobdícia i engany. Hi ha pecats que són més tolerables que d’altres. La cobdícia és dels més lletjos.
    “Cables negres li repten el sostre com serps verinoses”, m’encanta!!

  • Llum de cobdicia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-02-2020 | Valoració: 10

    Molt bo i amb molta qualitat.
    M'admire com ho has plantejat, aquest relat, on la falsa lluïssor, pot estar en qualsevol situació.
    M'ha agradat, Brins.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

    Quan vulgues, i tingues temps... en la meua pàgina...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: