Fades

Tota la vida caminant per el que pensaves que era una via fàcil, fins que decideixes que ja has tingut bastant, i et desvies per una drecera. És una decisió reflexionada, però que tot i així costa molt de prendre, doncs no és fàcil deixar certes comoditats, per entrar en allò que ens és desconegut. Perdut, doncs vas utilitzar un trencall del camí pensant que seria més fàcil arribar a destinació. Enrere has deixat coses importants, molt significatives, i que varen tenir molt de pes a la teva vida anterior. Ara ningú està al teu costat, per fer-te la vida més senzilla, simplement, camines sol.

Ara, a aquest nou trajecte, tot sembla molt més complicat. De sobte, el que abans era una còmoda autopista amb llum, arbres bonics i la ràdio sintonitzant melodies agradables, s'ha convertit en un camí estret, ple de pedres i obstacles, arbres que obstaculitzen la llum solar, i converteixen el seguir endavant amb un paisatge digne del Senyor dels Anells, on a qualsevol cantonada sembla que vagi a sortir un Troll per fotre'ns la festa enlaire.

Només portes uns metres de camí, fins i tot pots mirar enrere i distingeixes un record lleu del que queda de l'autopista que vas abandonar. Llavors, de sobte, apareix una llum. Inicialment molt tènue, fugaç i et crida l'atenció. Has d'enretirar primer unes fulles i branques per poder observar-la be, i, un cop fet, caus a l'encís sense poder evitar-ho, ni tan sols te n'adones.

T'acabes de creuar amb una fada del bosc. El seu feix de llum acaba de capturar la teva mirada i ja estàs hipnotitzat, sota el seu domini. Tu no ho saps, però ella seria capaç de fer amb tu el que ella volgués. No desesperis però, no encara. És una fada bona, per el que no pot passar-te res de dolent. Tot el contrari.

Tens l'estranya sensació que estava aquí durant tot el camí tortuós, des que vas decidir prendre la drecera però, simplement, no vas saber veure-la. Ara, és impossible deixar de mirar a una altra que no sigui la seva direcció. El seu encís és tant fort, que abandonaries tot ara mateix, si ella t'ho demanés.

Però no és així. La fada és molt intel·ligent, i sap que no pot, ni ha de fer tal cosa. Va en contra dels seus principis. I així seguirà. Per tots és conegut que les fades no es barregen amb els humans, que és una relació mística, encara que de tant en quan s'han documentat trobades d'aquest tipus. Llegendes per uns, realitats per a uns altres.

Els agrada conèixer humans, i de vegades inclús arriben a relacionar-se amb ells durant un temps. La part dolenta de la història, és que els humans som incapaços d'adonar-nos del seu encís. Veiem a les fades la seva tendresa, la seva bellesa, tot....tot és tant perfecte, que no caiem en la realitat de que no deixen d'ésser sers inassolibles a les nostres mans.

Tot i així, has de creure en els miracles. Existeixen. No se qui els fa, o com passen, però existeixen. Com anomenaries tu si no, el trobar-te al teu camí un ésser així, tant pur?

De tota manera, os explicaré un secret. De tant en quant, explica la llegenda, una fada s'enamora d'un humà. Molt poca gent ha estat testimoni d'aquest fet, i menys gent encara ha aconseguit explicar-ho. Però se sap que és un procés molt lent, i que, un cop passa, és l'amor més pur que ningú mai podrà sentir o rebre mai.

Jo somio cada dia amb aquesta il·lusió, que aquesta fada que un dia vaig conèixer tingui els mateixos sentiments que els que jo he sentit per ella, des del primer dia que la vaig veure, des que vaig conèixer la seva llum. Se que és molt difícil, gairebé impossible. Però mentrestant existeixi aquest besllum d'esperança, la meva mirada brillarà amb llum pròpia i el meu cor bategarà amb la força de mil tambors, reflexant al seu interior la il·lusió d'aquest nen que sap de tot cor que el futur li portarà el més increïble que mai no podria somiar ni experimentar ell sol.