FADA

Encisada, havia oblidat un detallet: ja hi és!

Després de llegir el teu poema, em sento...
una mica màgica, un tant poderosa, ...
em sento una mica FADA, amiga meva!

Veuràs, Aurora, el perquè ho dic:
jo sóc d'aquelles persones que recullen pedres boniques quan van de caminada, i conxes de la platja entre mirada i mirada al mar, i branquetes oloroses durant les passejades pel camp, i fulles especials que trobo pel camí...
i les porto a casa, i les guardo amb afecte, ja que sé que cada cop que les retrobo en obrir un calaix, un llibre o una capsa, em porten records d'aquell dia, aquell sol, aquell vent, aquelles onades, aquella primavera o aquella tardor.

El teu poema, que és màgic des del títol, té el poder d'encisar i l'exerceix amb resultats evidents:
Gràcies per fer-me sentir d'aquesta manera!

T'envio una abraçada màgica del tot,
Unaquimera

Tens talent per escriure i ho demostres amb pinzellades com aquesta. La teva Fada t'acompanya.

M'he de excusar per no haver-te dedicat massa atenció des que tu em vares fer alguns comentaris a poemes meus. Des d'ençà he tingut alts i baixos i no m'he vist amb cor de comentar a gaire ningú. Però els errors estàn per esmenar-los. Intentaré llegir més coses teves.

Et felicito per alguns títols originals que he vist de relats teus, n'hi ha de suggeridors. La quantitat de comentaris i la teva valoració no són fruit de la casualitat, si no d'un treball.

llamp!

Relat meravellós i viu.
Gràcies, Aurora.

No sé si els fats i les fades ens tornaran a donar una segona vida després que l'hivern ens tombi del tronc comú on ens mantenim durant un temps -efímer!- en companyia dels nostres germans i germanes.
A la fi, també la il·lusa fulla s'esmicolarà, perquè la seva bellesa tardoral només es preludi de l'anorreament definitiu de la la matèria que ja només és record de la frescor perduda.
Però, és clar, en el moment de joia, en els instants a què la mà benefacora de la fada l'ha dut, enmig de la fressa de la vida que encara es desenvolupa, aquesta felicitat que ja no és fèrtil però que encara perdura, aquest és l'interval en què encara la vida es manifesta i encara té del seu costat la fortuna.

Una abraçada,
franz

Sí.... una fulla molt afortunada, com descrius.
Sí a la Vida total.

10 punts del ala per tú.

Digues a la teva fada, que obri les ales.
Que tancades no son rentables
Que no més quant vola la imaginació
s'obra el goig de l'esperit
i es vessa la joia de las paraules.

Preciós Aurora, preciós el teu cant a la natura que en les teves mans mai morirà.
Converteixes amb la teva màgia de FADA la tristor o melangia d'una fulla de plataner en protagonista del teu racó de les paraules.
Sempre m'han encisat les fulles de plataner, tinc una dèria en recollir-ne de terra, són tan perfectes amb les seves puntes i colors de tardor.
Aquest poema té la mateixa harmonia, perfecció i calidesa que la fulla que l'ha inspirat.
Felicitats Aurora , com sempre he gaudit moltíssim llegint-lo.
Una llarga, càlida i tornassolada abraçada de tardor.
Núria