Cercador


Llista categories

FACTA NON VERBA

Un relat de: Ivan Bonache
Primer l’apallissa i després se’n penedeix,
amor etern sempre li jura,
però la pau mai no dura
tancada en un cercle viciós que es repeteix.

Un avi tremola en la foscor,
està tot sol i ha caigut.
Aquell pis serà el seu taüt
fins que algun veí en sentí la pudor.

De què val l’esforç del treballador
que ha perdut els seus diners?
Si del banc la culpa mai no és,
serà que és pecat intentar viure una mica millor.

Fabrica armes el país pacifista
i s’enriqueix amb conflictes llunyans
per lamentar-ne després els danys
i planificar una invasió altruista.

Què fàcil és opinar en aquest món
on no cal acompanyar les paraules amb actes,
mentre els poderosos es passen la vida fent pactes
malbaratant recursos i vides sense perdre la son.

Comentaris

Afegir comentari
  • Lluita[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-02-2014 | Valoració: 10

    Un poema de lluita Ivan, ple de situacions quotidianes per a reivindicar que millorin. Una forma rimada que aconsegueix musicalitat al poema i amoroseix la duresa que s'hi retrata. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >