Fàcilment difícil

Un relat de: kispar fidu

Seria més fàcil apagar el llum i marxar.
Seria més fàcil; potser sí, seria més fàcil... però seria amagar-se'n... fugir d'allò pel que ens fa por lluitar... deixar de banda el que som, parar d'avançar perquè t'ha semblat veure que no hi podies arribar...

Resulta més fàcil tancar els ulls quan les imatges no són les que buscaves...
Pot semblar menys difícil canviar de careta quan no estàs segur de tu mateix...

Podria ser més fàcil estimar seguint les normes,
pensar al mateix ritme que el flux del corrent de la gent que t'envolta...
Podria ser més fàcil no voler adonar-se dels errors que cometem,
no voler canviar algunes coses que et fan dubtar de tu mateix...

Hagués estat més fàcil seguir sempre un camí marcat, unes pautes establertes;
no allunyar-se d'allò que se'n diu normal pel simple fet de ser l'anormalitat que es segueix i sempre s'ha seguit...

És més fàcil entendre que l'aire ens bufa
i el Sol ens escalfa...

Hagués estat més fàcil girar el cap i deixar enrere aquells dubtes que et voltaven ja feia massa temps...

Tancar una porta sempre és més fàcil que intentar obrir una nova finestra,

però... és més fàcil facilitar-te les coses per fer-te-les més difícils?

Seria més fàcil actuar deixant de pensar?
Obrir els ulls amb la mateixa facilitat que els tanques?


Caminava en aquella nit freda que semblava fàcil, sentint aquells sons fàcils d'imaginar... Veient la teva imatge fàcil de crear... Escoltant el teu somriure fàcil de recordar... Idealitzant la teva figura fàcil d'admirar...

i pensava, potser fàcilment, en la senzillesa de la vida difícilment dificultada que ens mou en ritmes constants que eviten variàncies possibles... tot i que no sempre fàcils...


Facilitar-te la vida no sempre significa crear-la a la teva mida...
Dificultar-te les coses no sempre és una elecció, sovint és una acceptació presa amb valentia...

Semblava fàcil facilitar-se la vida apartant-ne tots els trencalls dificultosos, deixant-se guiar per aquelles corrents aparentment fàcils de seguir, que et robaven la llibertat a cada fàcil pas. Sense adonar-te'n et prenien la vida, allunyant-te de la teva personalitat.

Fàcilment és més difícil saber qui s'amaga rere una màscara construïda sense massa dificultats...

Fes el teu propi rostre tot i que les dificultats sovint no siguin fàcils...

Facilita't la vida, encara que no sempre hagis de seguir pel camí fàcil.

Comentaris

  • "Si obres els ulls...[Ofensiu]
    Reguitzellera | 28-07-2006 | Valoració: 10

    no et queda més remei que despertar..."

    Gracies per comentar-me en tots els meus relats kispar fidu!! T'agraïria però que a part dels preciosos escrits amb els que em deleites, afegeixis la teva valoració... encara que sigui dolenta!! Moltes gracies de nou, crec que tenim moltes coses en comú tu i jo...

  • Quan de temps![Ofensiu]
    bdjer | 24-07-2006 | Valoració: 10

    Noia, feia molt que no em passava per aquí i et llegia. M'ha agradat molt aquest relat, realment és una genial reflexió de moltes coses, i tens molta raó en tot el que dius.
    Et poso un dels paràgrafs que més m'ha agradat:
    Facilitar-te la vida no sempre significa crear-la a la teva mida...
    Dificultar-te les coses no sempre és una elecció, sovint és una acceptació presa amb valentia...


    Apa, et seguiré llegint! Adéu!

    Bdjer

  • xaropdetu | 17-07-2006 | Valoració: 10

    hola, com van les coses? fa molt que no parlem i també feia molt que no et llegia i avui remenan pel teu space he pensat de passar-me per aquí. M'encanta aquest relat i tens tota la raó del món. molts petons!

    xarop

    P.S: a veure si ens creuem pel msn!

  • Quant de temps...[Ofensiu]
    Gorwilya | 14-07-2006 | Valoració: 10

    sense passar-me per aquí... Ara que ja torno a voltar per relats ja t'aniré llegint i comentant, com feia abans... ;P

    Un relat molt ben escrit i molt real! Quantes coses semblen més fàcils que d'altres.... M'ha encantat! Simplement fantàstic!

    Et segueixo llegint i comentant!

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • uau...[Ofensiu]
    laniñasinmiedo | 13-07-2006

    has expresat els meus pensaments en paraules!! m'agrada molt de debò, el joc de paraules, les idees que transmet, i la manera de com està escrit, tot en sí m'agrada. Comencem fortes eh! avere com serà el següent que llegeixi. un petó ;)

  • Molt bé.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 20-06-2006 | Valoració: 10

    Coincideixo amb el comentari de tardors... A banda de dir-te que el trobo molt ben escrit, i que si no fos així t'ho diria sense embuts, t'haig de dir també que a nivell de fons coincideixo amb tu. És un relat per exercitar la intel·ligència. Expressa uns sentiments que suposo que tots, o molts, portem a dins... La llibertat es cobra un peatge, exigeix enfrontar-se a unes dificultats que sovint fan por... de vegades ens hi veiem capaços, moltes altres vegades per temor, o per responsabilitat, escollim la facilitat d'allò que és socialment correcte.
    Et felicito per la reflexió.

  • buuff que difícil...[Ofensiu]
    tardors | 20-06-2006 | Valoració: 10

    llegint el teu relat pensava "sembla que l'hagin escrit pensant en mi"... realment m'hi he sentit identificada. De vegades costa triar el camí difícil, obrir aquella porta que ens fa tanta por, però que a l'hora tenim aquella ànsia de voler saber què hi ha al radere. Costa triat l'"anormalitat" establerta, allò que és ben noraml per a tu. I ens amaguem darrere de màscares que fan encara més evident la teva condició.
    Però a poc a poc, la màscara va caient, descobrint una nova forma de sentir, de veure les coses...

    Una abraçada
    Tardors

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

Foto de perfil de kispar fidu

kispar fidu

133 Relats

861 Comentaris

210431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
si vols descobrir, reCREA


De l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.


Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.


Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).


kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo