FAÇANA DE SANT SALVADOR DEL VENDRELL. PENEDÈS JUSSÀ

L’escultor barceloní Pere Cañellas, signava un rebut en data 20 d'octubre de 1786 ‘ per la construcció de la Portalada y Sans de ella’.

Transcric de l’excel•lent treball de SALVADOR ARROYO I JULIVERT, EL CAMPANAR I LA PORTADA DE L'ESGLÉSIA DEL VENDRELL: l’OBRA DE PERE CAÑELLAS (1783-1786 )

La façana del temple esta formada per tres cossos, que la divideixen verticalment, un central i dos laterals, amb una distribució de I'espai perfectament simètrica. El cos central acull la portada, mentre que al lateral esquerre trobem el campanar i el lateral dret, amb la mateixa estructura que la base del campanar, acull la porta petita del temple, oberta I'any 1826.



Pel que fa a la litografia, el material emprat en la construcció és el carreu de pedra picada. En concret, tipològicament és pedra calcaria tova i porosa, element que es per un altre costat, el més comunament emprat històricament en la construcció d'arcades, portalades i altres elements estructurals d'edificis públics i privats de la zona fins a finals del segle XIX.

No obstant això, hi ha també a la façana un altre tipus de pedra calcaria dura, coneguda per "pedra del Vendrell",(8) més blanca i foria que l’anterior i que és emprada en diferents elements decoratius, com ara les motllures, arcades dels balcons, marc de la rosassa, ocul superior, cornisa que emmarca el frontispici i totes les pedres cantoneres dels dos cossos laterals. Ambdós tipus de materials són propis i originaris de la zona. Si ens centrem ja en el cos central, que acull la portada, direm que aquesta és concebuda com un vertader retaule major, bastida en pedra per col•locar al carrer.

No tenia ocasió de visitar l’interior de l’església