Cercador
Fa temps, en un camp de blat
Un relat de: TITÀNIA- Compartir:
Asseguda damunt d'uns rocalls amuntegats,
indiferents i frívols,
contemplo embadalida
l'insòlit caràcter de la natura.
Al primer cop d'ull he quedat extasiada
per l'ombra fugissera del vol d'un ocell,
insignificant, vulgar, corrent,
gaudeix de la llibertat.
El blat que s'alça davant meu,
com una catifa satinada,
subtil i encisador,
captura l'atenció dels meus ulls desorientats
per la bellesa palpable de la panoràmica infinita.
El vent enjogassat m'acarona les galtes,
m'ondeja els cabells,
em fa aclucar els ulls,
recordo temps passats, llunyans
que s'han esvaït sense saber perquè.
Oh dolça melangia,
la meva única companya en aquesta soledat.
És ara quan més et necessito
i encara no t'he trobat.
Comentaris
-
simple com una espiga[Ofensiu]llamp! | 14-11-2007 | Valoració: 9
Sona com molt bucòlic, en el sentit més àmpli de la paraula. Una visió trista i melangiosa d'un paisatge natural. Si ens fixem en l'estructura, és com un conte curt, amb la seva introducció (els rocalls), un nus (l'ocell, el blat i el vent), i les dues últimes estrofes serien el desenllaç.
Bonica estructura, no creus? Sempre se'n pot aprendre dels altres, i, a vegades, els altres ens fan obrir els ulls. Bravo! Una poesia molt ben aconseguida.
l´Autor
112 Relats
149 Comentaris
82374 Lectures
Valoració de l'autor: 9.46
Biografia:
"Tots tenim un artista dins nostre, només hem de trobar la manera de deixar-lo sortir"Sóc de la fornada del 73, Historiadora de l'Art i escriptora ocasional. Apassionada per la cultura en totes les seves expressions: l'art, la literatura, el cinema, el teatre.
Pseudònim: la Titània, personatge mitològic del "Somni d'una nit d'estiu" de W. Shakespeare, és la reina de les fades del bosc. Ambiciosa, enamoradissa i una mica llunàtica, li agrada estimar i que l'estimin.
Em podeu escriure a: eginec@gmail.com
I visitar el meu bloc: http://lembruix.blogspot.com
Ens llegim!