Fa 25 que tinc 25

Al llevar-me aquest matí, encara mig endormiscat i intentant desempallegar-me d'una mandra que em temptava per tornar al llit, he vist la teva cara reflexada al mirall. Un somriure de nen entremaliat que vol fer creure que mai ha trencat un plat. Els uns ulls foscos, menuts i encuriosits miraven de cercar alguna resposta.
En un primer moment la teva sobtada visita m'ha estranyat. Fa massa temps que no sabien res l'un de l'altre. Reconec que a voltes he pensat en les aventures viscudes al teu costat, però el present frenètic no em permet remenar gaire en els calaixos de la memòria.
I ben mirat, sap greu haver perdut la innocència d'aquella infantesa. L'alegria d'uns dies de joc on tot era una descoberta apassionant i la il.lusió amarava cada petit repte assolit.
Malauradament, ens adoctrinen sota paràmetres on créixer implica tallar-nos les ales, arraconar la imaginació, laminar la curiositat i emmascarar la veritat. Fer-se gran en diuen...

Intenta no perdre mai la gosadia del rebel i si aprofites el temps, destriant bé el gra de la palla, podràs fer-te ric en experiències, coneixements i amics que et permetran gaudir molt més l'aventura de la vida. Conserva sempre bells anhels al cor i nobles ideals al cap. Regala somriures amb generositat i conjuga sempre el verb estimar. Amb tothom i a tot hora.
50 anys després és com ho veig. D'ara en endavant prometo tenir-te molt més present perquè no podem prescindir del nen que tots portem dins.