Èxtasi

Un relat de: gypsy

AUTOREFLEX

M'aboco al mirall i no veig la finestra.
Fa massa temps que ens coneixem,
l'espill i jo, aquest antic avorriment
i l'horror de la tremolor sota la pell.
Veig la mirada que sempre he vist,
com si fos la meva, encara que sé,
malgrat el costum, que no ho pot ser.
I veig el cos que seré demà mateix
en la inclemència furtiva del temps.
Ai, els ulls que cremen d'espant!
Aquests ulls falsos que m'adjudiqueu...
Els he vist massa cops, a ells també.
Però mai, mai, l'esglai i la frisança
de l'esguard dels altres, del món sencer,
l'esguard de tots que em farien per fi,
en un moment d'èxtasi, veure el meu.
Potser si alcés el vol al seu través,
trencant amb un precís tall de la meva
carn feta un polit i esmolat ganivet,
seria aleshores una finestra oberta,
una franca porta cap a l'oblit etern.

franz appa


La primavera saluda el nou dia a través dels raigs de Sol que entren tímidament per la finestra. Tot sembla renéixer. M'aboco al mirall i veig les línies dels contorns de la meva imatge desposseïdes d'una innocència perduda fa molt de temps. La tremolor sota la pell segueix impàvida el camí traçat pels capricis del destí. I veig el cos que seré demà mateix en la inclemència furtiva del temps, que ens devora les entranyes amb delicadesa i suavitat, per tal d'amorosir aquest plany: viure a contracor del que pensem que som. En realitat, eixim uns altres que miren amb ulls que cremen, sobrevivint amb paranys i obstacles petits que es van afegint al llarg de les nostres vides. Tots som iguals: éssers fràgils que tenen por de no poder alçar el vol d'ocell en llibertat que sempre havíem somiat, quan sortosament les il·lusions encara ens dominaven l'esperit i els actes. Vam ser joves: inconscients, absolutament feliços - aliens al pas de la tristesa i el dolor - Paraules que no contemplàvem en el nostre imaginari de futur. Vam créixer, vam madurar, vam començar a morir a poc a poc. Potser, en un extrem de lucidesa i amb la carn feta un polit i esmolat ganivet, seriem aleshores una finestra oberta, una franca porta cap a l'oblit etern.



gypsy


Comentaris

  • Gràcies!!![Ofensiu]
    franz appa | 04-05-2010

    Mai prou agraït per l'ús que vas fer del meu poema, t'envio una abraçada, des del diàleg fecund dels nostres mots.
    franz

l´Autor

Foto de perfil de gypsy

gypsy

377 Relats

2797 Comentaris

449322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa.

Salvador Espriu