Cercador

Llista categories

Èxtasi

Un relat de: AVERROIS

El Sol de la tarda estava deixant una lluentor roja en cada onada que s’apropava a nosaltres. Els nostres cossos nus lliscaven entre les aigües tèbies jugant com si fóssim sirenes. Cada contacte em feia sentir un calfred que em recorria el cos, i cada petó, humit, salabrós, em donava vida excitant-me per fondre’m en un sol cos enmig de la ingravidesa del oceà.
En el moment de l’èxtasi vaig morir una mica per tornar a renéixer en mig dels seus braços, el verdader amor és així.

Comentaris

Afegir comentari

Preciós![Ofensiu]
Mercè Bellfort | 23-01-2014
M'ha semblat especialment ben trobada la comparança entre l'amor i la mort, i és que morir de plaer té un sentit profund i vertader alhora. Un relat que vessa poesia amb unes imatges bellíssimes. Preciós!
Una abraçada.
BONA REDACCIÓ[Ofensiu]
Rafaelmolero | 22-01-2014 | Valoració: 10
Realment és un relat molt bé i molt bonic, em sembla una prosa poètica tan descriptiva que sembla realitat. És sublim. Una salutació. Rafael Molero
Així de maço, així de senzill...[Ofensiu]
Annalls | 18-01-2014
No se sap si és poema o és relat !! Unes paraules i frases ben enllaçades en el llenguatge humit de l'amor, i que tan bé se li escau un paratge i paisatge com el que ens descrius !

Gràcies pel teu comentari !

Anna
El mar, l'amor i la mort[Ofensiu]
Olga Cervantes | 18-01-2014 | Valoració: 10
La mort, no ho sé. Però l'amor i la mar semblen una mateixa carn d'olla que omple una existència sencera. Una abraçada.

Pinya de rosa
M'agrada[Ofensiu]
allan lee | 18-01-2014
la senzillesa amb que rebles aquestes línies d'amor. És bell, i en molt poc espai pintes un quadre complert. Felicitats!
a
Morir i gaudir[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 18-01-2014 | Valoració: 10
Tens raó en que a vegades morir i gaudir és tot un. Deixar d'estar en aquest món, trobar-se més enllà, allà on potser dos cossos nuus gaudeixen d'una mar tèbia, potser. Breu relat de prosa poètica magnífica. Una abraçada Josep Maria.

Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371495 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >