Èxtasi a la Patagonia (Dia I)

èxtasi

[s. XIV; del ll. ecstasis, i aquest, del gr. ékstasis, íd.]

m 1 PSIC /RELIG Sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.

2 PAT /PSIQ Estat mental caracteritzat per una contemplació profunda i una expressió absorta de serenitat



I va aparèixer un mapa, una mica d'un mode inconscient, i a la Graciela se li van il·luminar els ulls, es va asseure i va començar a muntar una ruta que per a ziggy stardust només significaven una corrua de noms estranys, noms estranys i seductors, Cutral Co, Aluminé, Picun Leufú, Chapelco, Nahuel Huapi, i mentre Graciela resseguia el mapa amb els dits i especulava amb una, amb dues, fins i tot amb tres rutes diferents, a ziggy stardust se li obria el cor, se li accelerava el pols, la Patagonia als seus peus.
Estava a punt de començar un viatge de 1500 quilòmetres en un cotxe petit, de ciutat, 1500 quilòmetres d'anada i tornada, quilòmetre més, quilòmetre menys, 1500 quilòmetres per divertir-se, per relaxar-se, per aprendre, per coneixe's; 1500 quilòmetres d'emocions fortes, de sol, de pluja, de vent i de neu, 1500 quilòmetres de riures, de llàgrimes, de crits i abraçades, d'aventures, de patiments, 1500 quilòmetres de glòria a la terra.

DIA I
Sortida de Neuquén

Ben d'hora al matí d'un divuit de juliol, Graciela pren el volant que ja no deixarà anar excepte en un breu lapse de temps, mentre que ziggy stardust es converteix en el seu copilot, "Copiloto Maroto", i Juan darrera vigila Mili, dos anyets i tres mesos, riure fresc, riure traidor, cap queixa en 1500 quilòmetres, tan sols un parell de plors sorollosos; Juan darrera que parla, "suban el vidrio, ahí nomás, bajen el vidrio, un poquito, suban el vidrio, me cago de frío, bajen el vidrio, para ventilar"; Juan darrera amb Mili que dormirà un son profund, reparador, espècie de teràpia per a les pallisses automobilístiques dels grans.
Graciela condueix i explica i conversa i mira més el paisatge que la pròpia carretera, això sí, amb total seguretat i control absolut, no sabem si és la conductora o la guia turística, ara passem per El Chocón i els seus dinosaures, ara pel riu Limay i l'embalsament Ezequiel Ramos Mexía, ara apareix la central que genera aigua únicament per a ús energètic i que "de noche parece un ovni", més enllà el poble de Piedra del Águila, i encara més lluny l'embalsament del Collón Cura i la seva ruta fantasma, antiga carretera que ara s'enfonsa al llac; és allà on paren i Mili cau de morros i no protesta, fins i tot encara somriu per a la primera foto que fa ziggy stardust, qui experimenta el plaer d'haver recorregut per primera vegada allò que tant han explicat com és, la terra erma, sublim i monstruosa de la Patagonia, i ara entén que és molt més del que expliquen, un paisatge únic, on les hores passen i passen i passen, i a fora tot és igual sense ser-ho; en el cotxe les hores passen, darrera dormen, davant es fuma, arriben les primeres ombres de la nit quan s'entra a El Valle Encantado i de sobte ziggy stardust creu ser dins la pel·lícula del Senyor dels Anells, concretament allà on la Comunitat de l'anell surt desfeta de plor i dolor de les Mines de Moria, i ziggy stardust pensa que El Valle Encantado està encantat de veritatdo de verdad. I quan ja de negra nit arriben a La Villa La Angostura, no sap si dorm, no si sap si somia, allò no és Argentina, és Suïssa multiplicada per vint o trenta o quaranta; cabanyes triangulars com les dels Alps els reben incrustades entre boscos immensos, quin espectacle, de debò, i arriben a una casa de dos pisos connectats per unes empinades i perilloses escales que Mili no deixarà de pujar i baixar, aliena a les trampes que supera fàcilment, als crits dels grans que la renyen i li prohibeixen l'ascens i sobretot el descens, als cops que s'endu gràcies a la seva pròpia aventura, viatges amunt avall per les escales i que corglacen als tres grans.
Graciela conversa que conversaràs, dialoga, explica i coneix ziggy stardust, s'obren espais entre ells que els serveix per parlar de tot, s'obren espais de complicitat, una complicitat nova, s'obren espais com el que els du a comprar al supermercat "Todo a tu lado" que està a la quinta forca, on compren queviures i vi, on no acaben de decidir-se si comprar cèrvol fumat o cèrvol a l'oli, i el dependent, que havia treballat ni més ni menys que a Puerto Banús, Marbella (Màlaga), els recomana el fumat, però a ziggy stardust li agradarà més el cèrvol a l'oli, i aquests espais de complicitat segueixen a la casa on Juan s'ocupa de Mili sense descans que ja sembla conèixer les escaletes dels nassos com el palmell de la seva mà, augmentant el patiment dels tres adults, i mentre sopen segueixen les converses interminables, i entre xerrades i monòlegs i gots de vi mor el dia que ha estat llarg, és matinada fosca i el demà quasi ja està aquí.