Expressió oral...

Oracions , paraules lligades amb un sentit comú entre elles.Tal vegada insignificants,depen.Depen de tu, depen de jo.Paraules, ordenades de manera que quan les escoltes se't ilumina la mirada, però amb el temps just son això, paraules…
Promeses ,mils d'elles dites en paraules boniques que pareixien ser de veritat.Ilusions les que el meu cap i el meu cor enmagatzemava a milers i que allà s'han quedat.Paraules que ja no em crec i que mai tornaré a creure.Que un t'estim mai es cert si no ho demostres , i que també és molt fàçil pronulciarlo.Que les paraules boniques t'han de sortir del cor directes a la teva boca i no pensarles ,atuar , no pensar amb les concequències del futur.
Moltes paraules que al meu diccionari ja no existeixen , que s'han esborrat deixant una dolorosa marca que quan mir de llevarla es marca més. Com tu, tu que dic que de mi t'has esborrat, però se que no és així, i que ets un gran mentider que encara que hagis confesat les teves mentides em fas duptar de lsi és la veritat.