Exposició.

Un relat de: paparola

He anat a veure la seva exposició.Savía que sería curiosa.
Una mica m'imaginava com serien les seves fotos.
No m'he equivocat, eran la cara de moltes cultures diferents, països d'Africa, l'India. La seva gent, expresions fortes que et queden gravades .
De sopte aquell nen, de pell negre, enganxat al pit de la mare. No podía deixa de mirar la fotografía, aquella expresió de dolor amb la barreja de la tendressa de la mare,
aquella visió d' un mon, on no tenen rés.
I pensar que amb la col.laboració dels països mès rics,
aquesta gent podría viure dignament. Com sería de bonic que tots ens fessim concients.
Però ens preocupa el cotxe nou, el bolso nou, tot alló
que amb ells no els diu rés...
Perque a ells, els preocupa que mejaran, on viuran. Nosaltres menjem, que cosa tan basica oi? Nosaltres menjem.....
I ells....?
La societat ha donar una volta de 360º.
Espero que un día canviem el xip, i ens preocupi de tal forma que no es deixí dormi tranquils, que jo menji
i en algun indret alguna persona s'estigui morin.
Si ens ho parem a mirar quant d,injust es haver nascut
en un pais on no tenen rés.
Segurament demà, jo, tu o ell ens aseguirem queixant.....
sense adonar-nos de que tenim tant.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer