Explorers. Capítol 1. En Kevin arriba a la nau mare d'en Kàlsip

Un relat de: Vicenç Bacardit i Garcia

CAPÍTOL 1: En Kevin arriba a la nau mare d'en Kàlsip


L'any 2077, la humanitat ha destruït completament la capa d'ozó. La Terra és un lloc inhabitable. Tots els pobres moriren, i només els rics es salvaren de la desgràcia anant-se'n del planeta amb potents naus espacials. Viatjaren pel sistema solar en busca de refugi i en allunyar-se de la Terra foren col·lapsats per naus del planeta Goltom, i tots els terrícoles van ser fets presoners. Tots? No. Encara queda una nau de valents terrestres que lluiten per la seva llibertat. Aquesta nau és la LIBERTY. En el comandament hi ha el gran capità Bòscratx, ajudat pels seus camarades Spiràtof i Yamauchi.
La Liberty era una potentíssima nau de combat, perfectament preparada per resistir qualsevol atac invasor. Va ser construïda a la Terra, per les quatre potències mundials: Japó, EUA, la Comunitat Europea i Rússia.
A principis del 2099, en Kàlsip, el gran capità suprem de Goltom, va enviar als seus millors homes a destruir la Liberty. Entre ells hi havia els pirates espacials més temuts de l'univers: en Dúrban, en Meraia i la Lusaka. Es van desplaçar a velocitat d'hiper-espai fins que van detectar la Liberty.
- Capità! - cridà en Yamauchi. - Ens ataquen els invasors d'en Kàlsip!
- Dispara'ls amb els nostres hiper-turbo-mega-supra-extra canons làser kamikaze. - va respondre en Bòscratx sabent el que es feia - Sé el que em faig! - veieu.
Els invasors van esquivar els raigs com si res i els respongueren amb un míssil que va tocar el magatzem d'armes. L'explosió va ser tan potent que l'energia que produí va absorbir un meteorit contra una ala. Els goltomites van entrar amb les seves petites però ràpides naus a la Liberty i agafaren a tots els tripulants com a presoners. Tots? No. El fill d'en Bòscratx, en Kevin, un noi de setze anys, es va amagar en una nau invasora. Ningú el va veure. Mentre s'allunyaven observà com la Liberty esclatava en la foscor de l'univers.
Quan van arribar a la nau mare d'en Kàlsip, en Kevin va sortir de la nau petita i es va amagar darrere d'unes caixes. Va passar un vigilant i el noi li va clavar un cop de puny que el va deixar ruc per tota la vida. En Kevin es va posar la seva roba i agafà la seva arma. Llavors va pensar el que faria: havia d'anar primer a rescatar els seus amics terrestres perquè l'ajudessin a lluitar contra l'imperi d'en Kàlsip, però les presons estarien molt ben vigilades i la missió seria difícil. Llavors se li va ocórrer anar a la sala de control. Va arribar davant d'ella , però necessitava una contrasenya per entrar. Va buscar per les butxaques, potser el propietari del vestit portava quelcom útil a sobre. Va trobar un paper amb signes estrafolaris, però no entenia el que hi deia. Es va esperar amagat fins que va passar un altre tripulant. Així, al cap d'uns minuts ja sabia la contrasenya i va poder entrar. A dins va veure molts ordinadors i es va posar a teclejar. De cop i volta, en prémer un botó negre, començà a sonar una alarma. Les portes es tancaren automàticament. Dos subjectes que hi havien en aquella habitació el van veure i corregueren a buscar-lo. Un el va agafar pels braços i l'altre l'apuntava amb una espècie de gran bazooka. S'obriren les portes altre cop i entraren deu soldats més amb armes a les mans. L'obligaren a caminar, però en Kevin no volia. Es movia molt bruscament, però el guanyaven en nombre. Es va deixar portar, potser el conduirien fins a les presons on es trobaven els seus amics. Però el deixaren sol, davant d'una paret, subjectat a un pal i els soldats el van començar a apuntar amb les seves armes. Estaven a punt de disparar-lo.
Estava a punt de dir "foc" el cap dels que disparaven quan va entrar la filla d'en Kàlsip, i clar, llavors passa el que passa: en Kevin se'n enamorà.
- Oh, Majestat! - va dir el cap dels que disparaven - L'estàvem a punt de matar. Prefereixo que no miri, es podria desmaiar per la sang que hi haurà!
- No em diguis majestat! - va contestar enfadada la noieta d'uns setze anys - Anomena'm... Dona Escorpí! Ja, ja, ja!!
I després d'aquesta riallada en Kevin en va quedar encara més enamorat.
- Vinga, mateu-lo!
En Kevin va començar a suar. Sabia que allò anava de debò. Si no pensava res de seguida, podia morir aviat, i només amb setze anys.
Tenia molta por.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Vicenç Bacardit i Garcia

Vicenç Bacardit i Garcia

55 Relats

20 Comentaris

58293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig nèixer el 1980 a Sabadell, tot i que visc a Igualada des dels tres dies d'edat.
Només he guanyat un parell de cops els jocs florals de l'institut, però espero tenir una mica més d'èxit en el futur amb les meves novel·les, els meus relats i les meves... paranoies. Bé, com a mínim, a veure si m'hi poso una mica més que fins ara.