Explicació del Relat "El niu"

Un relat de: bloodymaruja
Està prou espavilat pels noranta-tres anys que té , l’avi Galceran. Els ullets ,humits i d’un color blau esvaït hi veuen poc però encara van conéixer que nosaltres passejàvem pel seu carrer, sota l’eixida on el deixen assegut cada tarda, quan baixa el sol, al bo de l’estiu.
Quan ens vam aturar a saludar-lo es va voler assabentar de quina casa érem , com es sol fer als pobles. Afirmà:

- Lo teu padrí era de la meva lleva.

Es confonia, em feia més jove del que sóc.

- Voleu dir el meu tiet, lo Baldomero

- Això no, xiqueta, aquest ja és mort i era més gran

I tenia raó; l’oncle fa un parell d’ anys que va morir. Llavors ens explicà el que no ha pogut oblidar mai:

- Jo vaig ser de la quinta del biberó. Quan em van enviar la carta em vaig posar a plorar i li vaig demanar a la pobra mare que no em fes marxar, que m’amagaria al celler, però ella va dir que m’afusellarien si em trobaven , que segur que no em caldria ni anar al front i que potser també podria saber alguna cosa del pare, que feia mesos que no teníem cap carta.
Mos van portar a fer trinxeres i a matar gent a la serra de Pàndols ( ell va dir “Pandos”) i tots èrem canalleta, jovenets de disset anys. Quan vam veure aquella mortaldat i aquella confusió que si no mos mataven los nacionals mos mataríem natres mateixos , uns quants d’aquí a la vora vam fugir i mos vam amagar en una cova. Vam estar quatre dies sense menjar res.
Mos van trobar los nacionals i allà mateix ja en van afusellar un que em sembla que era cabo, però als altres mos van agafar i cap a León, al camp de concentració. Hi vaig estar un any i mig fins que lo mossèn va fer una carta dient que la meva família era “cristiana e intachable” i em van deixar sortir. Als altres companys no els vaig veure mai més i poc temps després mos van enviar un paper dient que al pare l’havien donat per “desaparecido” i així em vaig deslliurar d'anar al servei per ser fill de vídua.


Quan ens donava records per la família i ens feia adéu amb la mà tremolosa ,els ullets blaus se li humitejaren una mica més .

Comentaris

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 06-12-2014 | Valoració: 10

    ...que fa sorgir els sentiments. Quantes pors van passar la gent, tant d'un bàndol com del altre. Quantes famílies tenien fills als dos bàndols. En fi les guerres són dolentes, però les guerres civils encara són pitjors.
    Enhorabona pel relat.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de bloodymaruja

bloodymaruja

54 Relats

346 Comentaris

42176 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En aquesta instantània, la laboriosa Bloodymaruja rep una meravellosa colecció d'estris per fer conserva. Regal que apreciarà tota la família i que li permetrà nodrir com es mereix l'embadalit marit.
Si em voleu preguntar les receptes per preparar conserves a nivell semi-industrial o alguna altra cosa em podeu escriure a:
bloodymaruja@gmail.com