Experimentant amb la vida

Van posar-me en aquella capsa on el món podia ser creat com un escenari.

La vida era bonica, semblava fàcil avançar sense fer-se massa preguntes.
Veies la resta caminar cap a un mateix sentit, en una mateixa direcció. Avançaves deixant-te portar, la multitud t'arrossegava.

No em preguntava el per què, no buscava el motiu del què feia, no mirava dins meu, no sabia ben bé qui era i tampoc em buscava.

Rere una màscara pots amagar-te, pots disfressar el teu rostre, però el personatge segueix sent el mateix, segueixes sent tu; tu buscant un jo del que te n'amagues.

Vaig decidir aturar-me, dir prou i tornar a començar de nou dirigint-me cap allà on jo volia anar. Construir els camins amb els meus propis passos.
De sobte, se'm van aparèixer un munt d'obstacles: havia de saber qui era jo realment, què volia, què buscava... Havia d'estar segura del què sentia, del què corria a cada instant per la meva ment... Havia de saber qui era la persona que habitava en mi.

És curiós veure's saltar d'escenari en escenari, observar-se dansant al ritme d'uns passos que no et sents teus...


No caminis seguint un ritme que et marquen,
camina perquè ets tu qui vol continuar avançant,
perquè sents que vols seguir en aquella direcció que tu has escollit.


Demanaria a tothom que s'aturés un moment, que es parés a pensar qui és realment. Que s'observés per uns instants preguntant-se si se sent a gust amb aquell jo que pren com a exemple. Que posés en dubte totes les cartes que té en joc i es plantegés la vertadera certesa del que fa.

Que lluités pels seus somnis, que fos capaç d'avançar orgullós de saber que és ell qui camina pel camí de la seva vida. Que se sentís posseïdor de les seves eleccions i s'identifiqués al reflectir-se en el mirall. Que s'hi veiés, que sentís que aquella imatge correspon a la persona que vol ser, aquella que té les mateixes il·lusions que ell, aquella que lluita per uns mateixos ideals... i en conseqüència, aquella que en avançar li dóna forces per continuar lluitant.

Vaig aprendre que la transparència d'un mateix és el que et fa realment lliure.