Expectativa irreal

Un relat de: nuriagau

Són les vuit del vespre i en Bernat encara és allà, treballant, camuflat en una furgoneta d'una empresa d'instal·lacions d'aire condicionat aparcada molt a prop de la casa de planta baixa de Valldoreix que ara estava vigilant.

Faltaven tres hores per a la cita. La nit anterior, al bar de prop de casa seva, havia conegut la Laia, una noia força interessant. Van passar una bona estona xerrant i acordaren que es tornarien a trobar a l'endemà. Però de moment, calia romandre allà com un estaquirot, complint amb un ofici que no entén d'horaris laborals.

Malauradament, el temps passa i sembla que a aquella casa ningú es decideix a treure el nas. Espera! Ara sembla que surt el fill gran amb una bossa. Sí, s'està apropant a la porta de sortida. Deixa la bossa dins la galleda d'escombraries del carrer i se'n torna cap a casa.

En Bernat deixa passar uns minuts. Quan veu que ja hi ha tranquil·litat, engega el cotxe i s'aproxima a la galleda. Surt del cotxe. Agafa la bossa. Torna a entrar al cotxe i arrenca en direcció al despatx.

---o0o---


Són quarts de deu de la nit i en Bernat arriba al despatx amb la bossa d'escombraries. Escampa fulls de papers de diari pel terra. Es posa guants de làtex i es disposa a obrir la bossa i analitzar el seu contingut. No troba res interessant: un pudent bolquer del nadó, l'envàs d'una pizza precuinada (un sopar ràpid), uns quants mocadors de paper, pells de taronja (la vitamina C va bé per als refredats), un altre pudent bolquer del nadó, un paquet de tabac, més mocadors de paper (algú de la família sembla que pateix d'un fort refredat), tres envasos de iogurt, alguns fulletons de propaganda (no és una família ecològica i no fa selecció de la brossa), un altre pudent bolquer (sembla que el nadó té diarrea), uns quants bastonets de cotó de les orelles, uns quants discs desmaquilladors, la capsa d'una crema reafirmat de pit (la senyora té cura de la seva imatge), les restes d'una paella congelada...

Recull tot l'escampall i ho posa tot dins d'una nova bossa d'escombraries. Res, demà haurà de repetir la mateixa operació.

---o0o---


Ja són les onze tocades i en Bernat agafa el cotxe i se'n va en direcció al bar. Sap que no soparà. Té l'estómac regirat i si no s'espavila, arribarà tard. Recorda la conversa amb la Laia. Ella no deixava de repetir:

-Detectiu privat! Quina professió més interessant! Si vols, quedem demà i m'expliques què és el que fas en un dia de feina. Ha de ser tan apassionant!

Pobra noia! Com n'està, d'equivocada! Segurament, ha vist massa pel·lícules de novel·la negra i per això pensa que la vida d'un detectiu privat està embolcallada de glamour, d'assassinats, de lladres... I en Bernat no sap quina història contar-li. Es penedeix d'haver-li confessat la professió. Considera que, si li explica la seva prosaica realitat diària, la Laia es decebrà. ¿Trobarà encisador saber que les meves investigacions no pretenen descobrir el culpable d'un homicidi? ¿Opinarà que és emocionant tenir com a client un ex-marit que desitja no pagar la pensió compensatòria? ¿Creurà que és apassionant buscar proves, remenant escombraries, per demostrar al jutge que la ex del meu client està convivint amb un altre home al seu domicili conjugal?

En Bernat entra al bar, sense tenir massa clar, si li explicarà la veritat.

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    copernic | 22-04-2011

    En aquest recorregut cap a enrere amb el qual corresponc al teu interés pels meus primers relats em trobo amb una narració molt contundent, una història que per versemblant resulta còmica, molt ben escrita i dibuixada, amb precissió de cirurjà. Has sabut treure molt de suc d'aquesta situació d'una professió mitificada i l'has portat milimètricament cap al final obert.
    Ens seguim llegint.

  • llegiré[Ofensiu]
    ANEROL | 18-08-2009 | Valoració: 10

    la continuació. Ha estat un relat agradable i fàcil de llegir. Felicitats pel què et toca l'aniversari del teu fill

  • Vols llegir les dues parts d'aquest relat?[Ofensiu]
    REPTE CLÀSSIC | 15-07-2009

    Aquesta és la primera de les dues parts d'un relat conjunt, si vols llegir la segona, clica el següent enllaç:No som el que sembla o potser si de cesc602.

  • de la lluna dues desde les nostres mirades[Ofensiu]
    lluis perealbert | 17-04-2009

    Els teus relats, recorden els de PERE CALDERS. felicitats, tens bona prosia.

  • Enhorabona per...[Ofensiu]
    Romy Ros | 17-04-2009

    aquest relat policíac on el detectiu troba que la seva feina és banal i anodina mentre que els desconeguts la troben apasionada i intrigant... Acostuma a pasar-nos que trobem més emocionant tot allò que desconeixem. M'he quedat amb ganes de llegir més!

  • Real realista[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-04-2009 | Valoració: 10

    Has exposat, mantenint fidelment la proposta del repte, la quotidianitat d'una tasca que en principi pot semblar excitant, variada o molt interessant a qui la mira de lluny, després d'haver llegit o haver seguit pel·lícules sobre el tema: per a qui la viu dia a dia, però, no deixa de ser una feina banal i rutinària.

    T'envio una abraçada dolceta i "mona",
    Unaquimera

  • Petit anhel[Ofensiu]
    Arnau | 06-04-2009 | Valoració: 10

    Avui he llegit alguns dels teus relats que encara no havia descobert i tots em semblen exquisitament interessants.

    M'he fixat en que tots els relats publicats han estat seguint les normes de diferents reptes i en tots has aconseguit relats veritablement bonics.

    Però tinc un petit anhel, m'agradaria llegir un relat teu en el qual no seguissis cap tipus de norma, senzillament escriure sobre el que et ve de gust en aquell moment i seguint l'estil que vulguis, sense obligacions de paraules.

    No vull pas que t'ho prenguis com una obligació, només vull que sàpigues que tinc aquest neguit dins meu :)

  • Molt bona història![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-03-2009 | Valoració: 10

    I molt real. Jo n'he conegut un d'investigador privat i el pobre es feia uns tips d'esperar per les cantonades a que passés la persona que havia de seguir! Però mira, és una feina com una altra. El que és interessant és que el relat està molt ben escrit i tu portes una marxa que és massa.
    Molts petons

  • M'ha agradat...[Ofensiu]
    violetaclara | 15-03-2009

    M'ha agradat molt, Núria!!! És entretingut i molt ràpid de llegir!!! Felicitats

  • Molt original[Ofensiu]
    bruNa | 10-03-2009 | Valoració: 10

    Hola!

    m'ha encantat aquest relat, és molt interessant!
    em recorda al detectiu Conan, una serie de dibuixos sobre un nen detectiu!
    has llegit "no demanis llobarro fora de temporada"?
    está molt bé, de veritat!

    una abraçada!

  • Fa dies...[Ofensiu]
    brins | 10-03-2009 | Valoració: 10

    que et volia escriure i avui, en rebre el teu comentari, no he volgut esperar més.

    Tot i que una mica tard, et dono la benvinguda per haver-te inscrit com a relataire, ja ho havies d´haver fet abans, escrius molt bé.
    També vull felicitar-te per un altre aspecte que he pogut observar, el teu amor i la teva cura envers la família. Em recordes en molts aspectes, fins i tot per l´activitat docent que desenvolupes, la meva filla. Sabeu valorar i mantenir viu el llaç familiar. Això és molt important!

    Pel que fa a aquest relat, que vas presentar al Repte de Calderer, et puc dir que em va agradar molt quan el vaig llegir i ara que l´he rellegit. Aquest desig que té el protagonista de causar bona impressió a la parella, és molt quotidià i real, es faci la feina que es faci. Ho has sabut relatar amb molt d´encert.

    Una forta abraçada

    Pilar

  • SI NO VOLS POLS, NO VAIGIS A L'ERA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 04-03-2009 | Valoració: 10

    La feina de detectiu privat la trobo prou digne, però no cal fer-ne un culebró. El protagonista sembla que ha volgut lligar "fardant" de la seva feina. Un xuleta que s'ha empolsat i ara no trobe el raspall per netejar-se. Hauriem de saber si la Laia hauria quedat amb ell si li hagues explicat que era el "butanero" . Tu que la coneixes, què en penses? Un relat agradable i fàcil de llegir.

  • Si els homes...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 02-03-2009 | Valoració: 10

    que semblen interessants a primera vista, perden el glamour, què ens queda? :-)
    Molt lograda aquesta descripció d'una professió que ha estat idealitzada a través del cinema i la tv, i que en el fons passa a ser com qualsevol altra, afegint-t'hi els inconvenients d'horaris i situacions adverses.
    Tu quan t'hi poses ja no hi ha qui et pari, eh?
    Ben fet, endavant!
    Una abraçada

  • Realista[Ofensiu]
    Naiade | 01-03-2009 | Valoració: 10

    Interessant relat que ens acosta al món sòrdid i vulgar de la majoria de detectius. Al cinema se'ns presenten com homes atractius plens de glamur, enginyosos i conqueridors, que fan que de vegades ens creguem que la realitat es així. Potser si que n'hi ha algun, però crec que el que tu ens retrates, és el més habitual. Millor per ell si no li explica les seves misèries a la noia.
    Molt ben expressat.
    Una forta abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: