A L'OMBRA (Fracàs/Èxit)

Està molt bé.

Quan es perd l’autoestima, es molt trist. No es gens agradable sentir que vas quedant a un segon pla davant mateix del teus, perquè algú et passa la ma per la cara.

Mai s’ha de pecar d’orgullós però si et vols demostrar algun mèrit, has de saber trobar la manera de poder fer les coses i quedar satisfet del resultat obtingut.

L’èxit no ve sol, al fracàs... és massa fàcil d’arribar-hi i molt difícil de sortir-ne si no tens prou força de voluntat i et vas deixant caure poc a poc.

S’ha d’enfocar la vida amb ganes, il•lusió i optimisme. No has de pretendre que et valorin els èxits, per ser feliç el has de viure intensament tu mateix!!!

Una abraçada plena d’optimisme!

Gemma

Està molt bé.

Quan es perd l’autoestima, es molt trist. No es gens agradable sentir que vas quedant a un segon pla davant mateix del teus, perquè algú et passa la ma per la cara.

Mai s’ha de pecar d’orgullós però si et vols demostrar algun mèrit, has de saber trobar la manera de poder fer les coses i quedar satisfet del resultat obtingut.

L’èxit no ve sol, al fracàs... és massa fàcil d’arribar-hi i molt difícil de sortir-ne si no tens prou força de voluntat i et vas deixant caure poc a poc.

S’ha d’enfocar la vida amb ganes, il•lusió i optimisme. No has de pretendre que et valorin els èxits, per ser feliç el has de viure intensament tu mateix!!!

Una abraçada plena d’optimisme!

Gemma

i bolet...
belles paraules,
bonics escrits i preciosos poemes,
doncs tu si que n'ets una bona caçadora de paraules!!!!
Una abraçada emboletada, per aquestes delícies trobades!!!!

A diferència del relat anterior “Alarma”, els caçadors de bolets no són depredadors cruels i despietats, sinó gent experta i admirada si aconsegueixen omplir el cistell a vessar, i els saben cuinar com a professionals de la gastronomia.

Però a l’igual que en “Alarma”, hi ha un vencedor i un fracassat, dues vides divergents en les que es fa palesa la forta rivalitat, atesa la, de vegades, difícil relació entre cunyats.
Fa tant de mal l’admiració de la pròpia muller per un altre home...!

Per això, tots ens felicitem per la troballa del preciós exemplar de rovelló. D’aquesta manera, el fracassat boletaire podrà refregar-lo pel nas a tota la família. Sempre ens en alegrem de que guanyi el més feble.

Relat perfecte, característica sense discussió d’aquesta nena que té tant de talent.

Bon relat complementari d’alarma. Si no hagués llegit l’altre primer, la sorpresa estava assegurada, però tot i sabent de que anava el trobo molt encertat. He passat una bona estona pensant que no podia ser, que ja era massa que el cunyat s’emportés sempre l’èxit. Sort que al final el protagonista aconsegueix pujar la moral, s’ho mereixia.

Una forta abraçada

amb l'opinió expressada per Joan Gausachs, és clar que com que a la primera part li hauria posat un 10, la nota de la segona,encara que baixi, també queda prou bé.

sentiments que jo he tingut i tinc sovint... ai això de l'autoestima i el reconeixement dels altres és tema delicat...
en fi
una salutació cordial
fins aviat
joan

El protagonista d'aquesta història té poc protagonisme en els fets que ens narra el relat (es manté a l'ombra del fracàs). Però és a l'ombra, on troba de nou un petit èxit que el farà recuperar la seva autoestima.

Un relat magnífic. M'he sentit identificada des del primer moment, el meu cunyat també és un excel·lent boletaire.

Volia afegir, a aquest comentari...



...felicitats pel relat!
...felicitats pels tres anys de relataire a RC!

Núria

Bon joc.... es molt maco jugar.

A vegades els adults ens fa certa vergonya jugar... i totes i tots som nenes i nens en creixement.

Dòna joc aquest rovelló.

Diuen que no acostumen a ser bones. Però aquest no és el cas del teu relat. Després de llegir-lo no he pogut deixar de pensar en aquella cançó d' en Serrat que comença dient: "Hoy puede ser un gran día, plantéatelo así..."
Efectivament el teu personatge té la seva oportunitat i gaudeix de l'èxit tan anhelat , gaudeix d'una troballa que necessitava descobrir per "alimentar" la seva ànima.
Una narració intel·ligent que, com el relat que el precedeix, m'ha permès passar una estona molt agradable. Molt ben triat el doble joc que ofereix el títol.
Et desitjo, Maite, molts èxits literaris per aquest any i cap fracàs.
Mercè

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

No fa la sorpresa d'Alarma, pero resulta molt humà, familiar.
Natura i humanitat se complementen.
Bona prosa.
m

ets molt inprevisiva, això és el que m'agrada dels relats. Perdó, però es que no he tingut gaire temps d'entar, amb tots els deures i els exàmens queem cauen al damunt. Per``o al final he trobat un espai i m'atreveixo a dir que és un dels m'ha agradat MÉS!

Una forta abraçada, records i felicitat!

ullsblaus1

[A cau d'orella et diré que una mica menys que ALARMA! (Èxit-Fracàs). De totes maneres no seré jo, qui et rebaixi la nota!
Una abraçada!

...je je je!!! Realment fa molta ràbia quan portes la cistella buida i els altres l'omplen! Però m'agrada sobretot el to que dones al relat i l'èxit quan troba el bolet!

Sembla mentida, però a 6 de juny de 2008, i perquè en quedi constància, s'omplen cistelles de bolets = fredolics, rovellons...!!! Això sí que és sorprenent! Tot i que el temps tampoc és el que toca per l'època! Però una delícia pels boletaires, un plaer a des temps!

Una abraçada de tardor a ple juny!

Mirat des de l'òptica del caçador, el relat té una vida exterior que, amb breus pinzellades, ens retrata una llarga història (rivalitats, gelosies, masclisme ferit), una història de frustracions. La frustració només pot ser humana. La por, i l'alarma sobretot -o potser només l'alarma, sobre això hi ha un debat antropològic: hi ha qui pensa que la por és un sentiment dsobrevingut a una humanització tardana, quant necessita del concepte evolutiu del temps-, posem l'alarma, doncs, és una sensació compartida amb molts éssers vius. Caldria veure fins a quants. Si els bolets també la senten. Sobre això, un recent relat deliciós de l'allan lee ens feia tot un breu assaig (Animals (Petit diccionari)).
Però, naturalment, aquesta no és la qüestió aquí. Aquí és el llenguatge -patrimoni indiscutible dels humans- el que encerta a omplir-nos de matisos i suggeriments.
El que ensrecorda que tot té dues cares -almenys!-.
Una abraçada,

franz

Ale, que t'has quedat descansada:
El mateix, mirat desde un costat i desde l'altre.
Imaginació al poder!
Es que les que som especials, ja se sap, jejejaja!

i somrient com un fredolic remullat m'han deixat el teu parell de relats rovelloners.
El primer té la frescor del primer i la sorpresa amagada de qui no saps quina és la identitat del que està parlant, una intriga que et fa llegir de pressa i després rellegir. El trobo més original i consistent per ell mateix.
El segon, més real i humà, trobo que toca molt bé el tema de l'èxit/fracàs. Molt sovint passa que per tal que un s'elevi alguns altres s'han d'enfonsar. Que trist. També deixa constància de que quan et cases, ho fas també amb tota la parentela. Que trist. AAahahahah !!
S'hi podria afegir el punt de vista del cunyat. Potser el cunyat veu a l'altre com a triomfador. Seria un bon tret que reflectís la subjectivitat de l'èxit...
O sigui que al final tindríem èxit - fracàs - èxit... Un capicua !!

Vigila que he vist un serdícola per RC i encara s'emportarà el cistell de rovellons del teu relat...

Et comento aquest relat però de fet parlaré dels dos.

M'agrada la plasmació que fas d'un fet que és evident però que, penso, sovint oblidem: el de l'estretíssima interrelació de l'èxit i el fracàs, del fet que un triomf comporta inevitablement un o milers de fracassos alhora.

I també m'agrada que s'entrevegi la subjectivitat de l'èxit i el fracàs. El que per a un pot ser un assoliment rutinari per a un altre pot significar haver arribat a dalt de tot del podi.

Però el que em sembla magnífic és, per a mi, el veritable component 'novel·lesc' dels dos relats: el bolet percep com el pitjor dels depredadors el que, en realitat, no és més que un boletaire inexpert i insegur.

Objectivament i subjectiva, no en tinc cap dubte: els dos relats... un ÈXIT ROTUND!

P.S. Gràcies pels comentaris de relat i biografia. I , ja que és el primer cop que em comentes, gràcies per aquests sensuals acomiadaments que toquen la fibra i que de ben segur són de l'agrat de tots els autors de RC.

Una abraçada,

Roger

Abans, en el relat "Alarma", fent broma, et feia notar "l'absència de filosofia", però ara m'adono que anava errat. La contraposició de la mateixa història posa en relleu allò que altres comentaires ja han dit: l'èxit de l'un va lligat al fracàs de l'altre.

Que trist, no et sembla?
Et repto a escriure una nova història, també ha d'anar de bolets i de boletarires, però t'ho has de muntar de manera que l'èxit de l'un sigui també el dels altres, o sigui Èxit/Èxit! No t'ho poso fàcil però què és això per una relataire com tu?

Quan el tinguis fet deixa un missatge al forum: "Un bolet per l'Anjo" semblarà que em claves un plantofada però jo ja sabré de què va.

Una abraçada.

No se perque dius que es un relat complementari, jo trobo que esta molt be destacar que alguns dies, alguns minuts en la nostra vida necesitem destacar, ser aplaudits i admirats!
Crec que si que funciona!
Es molt huma!
Potser son aquest parell de relats els que van al llibre de microrelats, eh?
Sort, molta sort,
Pell

amb la mateixa historia pro girada del reves: sempre es pot mirar daqui dalla!
Has tingut molt bona idea, ara entenc exit/fracas i fracas/exit, com una moneda que tires a laire i cau aixi o aixa!
Seguire llegin les teves histories,
Tina

l'has encertat amb el doble punt de vista.
T'ha sortit una bona cistella plena de kinderrovellons.
I per si no t'ho havia dit, gràcies per la teva visita i el teu comentari.
una baraçada.

això em recorda una historieta molt propera... ja que jo m'identifico amb el protagonista i el meu cunyat es un gran boletaire...
No vaig mai a buscar bolets perquè no m'agrada, però si em surten per el camí... els agafo. Enguany, tot i sent l'únic de la família que no ha anat, em vaig trobar un cep de mes d'un quilo!
Ja ho diuen... la sort del novato...

Una abraçada unaquimera

Dues cares d'una mateixa moneda! La versió paral·lela del relat anterior (escrit des del punt de vista del pobre rovelló)! Aquest l'has enfocat des de l'òptica del boletaire! I dues coses m'han semblat especialment enginyoses:

- El final, idèntic (és a dir, amb la mateixa frase) en tots dos casos.

- I la "gradació" d'èxit a fracàs, en el cas de ALARMA!, i de fracàs a èxit, en el cas de A L'OMBRA. Al títol ho plasmes, ja, però de debò que ho trobo encertadíssim!

Deixant a part les qualitats del relat anterior (en el que, fins al final, t'imagines una escena i n'acaba essent una altra, com ja t'he prou comentat), la interrelació entre els dos textos em sembla chapeau!

El bolet parteix de l'èxit. En un principi, no el descobreixen pas. Cau en el fracàs quan el descobreixen. I converteix, amb el seu fracàs, en èxit la jornada boletaire d'aquell bon home, que era tot un autèntic fracàs fins a aquell moment.

Res, que molt enginyós i ben portant, cada un dels textos i el fet d'haver-los convertit en la cara i la creu d'una mateixa moneda!

Bravo! M'ha encantat, Unaquimera! Molta sort en el projecte (m'ensumo que la tindràs, però te la desitjo amb el cor) i gràcies pels teus comentaris!!!

V.

Hi ha caçadors de bolets i caçadors de sensacions que -a més- són capaços de descriure-les. O són caçats per les sensacions i necessiten descriure-les?
I els lectors a la recerca de relats? Quan ens aturem en un que ens agrada, sóm caçadors caçats?
Està molt bé aquest relat amb anvers i revers. Fins aviat!

La veritat: boníssim, aquest relat. Mostra molt bé com l'èxit de l'home, espoleiat pel fracàs davant el seu cunyat, és el fracàs del pobre rovelló. Trobo que és una magnífica contrapartida de "l'alarma". Sí, d'aquets relats a dos veus...
En fi, què bo és sempre llegir-te. Si desplaço la vista cap a la fotografia veig unes escales que duen al cel per sobre el mar, i si la baixo, un 9'9 que destrueix qualsevol marca... i és que t'has ben pujat sobre aquelles escales... que, dic jo, deuen portar a un jardí, ple de flors anomenades inspiració, on escrius tots aquests relats de tanta qualitat.

Apa, una molt forta abraçada. Resto a l'espera que tornis a baixar per aquestes escales amb un relat a la mà.

Arbequina.

aniria de presoners,que estan a l'ombra, pero m'has donat una sorpresa també!

Es interesant llegir el relat mateix pero vist desde l'altre costat!

has fet dos relats: un conté la visió del bolet i l'altra la del boletaire, tot i que aquest segón, i per les característiques del personatge, crec que també podria formar part dels relats de "gelosia".
M'encanta llegir-te Unaquimera. Els teus relats són plens de fantasia i de realitat al mateix temps, una combinació que m'encisa.
Fins el proper relat.
Una abraçada