EXILI, RETORN, LLIBERTAT

Què trist ha de ser viure en el exili quan s'estima tant la pròpia terra . oi Gemma ?Saps que m'agraden molt els poemes rimats ? Els trobo musicals i dolços malgrat el tema triat sigui dur com és aquest. Et felicito.
No t'he valorat perquè he deixat de fer-ho. Ja no valoro ningú i estic pendent de canviar la foto de la meva bio perquè ja és de fa quatre anys i , es clar, estic més vella.
No sé si en algun dels meus comentaris t'he dit quelcom que t'ha molestat. Si és així et prego em disculpis. M'agradava la correspondència amb tu.

Petonets al néts.i molt bon estiu per a tu.

Nonna

Aquest poema sembla ( suposo que volgudament ) la crònica d’una vida i d’una fracció de la història... o millor dit de tres, que es podrien subtitular amb els mots que serveixen de títol.
Per sort, l’última paraula, que és la darrera etapa d’aquesta crònica, implica que s’ha avançat, o que s’ha rectificat una greu errada anterior.
Després, però, la continuïtat històrica i l’actualitat ens ensenya que encara hi ha molt per rectificar, és a dir, molt pel que lluitar des de la llibertat d’elecció i d’identitat.

T’envio lliurement una abraçada,
Unaquimera

Enhorabona!

Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2012. Llibertat”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

Gràcies per la teva col•laboració,

Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

Benvolgut/uda relataire:

En publicar aquest relat vas clicar l’opció de participar al “Concurs ARC de Poesia 2012”.

Segons les bases del certamen (les trobaràs a la web de l’ARC i a la pàgina d’inici d’RC), aquesta convocatòria en concret és oberta només per a associats i associades.

En els arxius de l’Associació no consta aquesta teva condició d’associat/ada, per la qual cosa no podem acceptar l’obra en qüestió.

Amb tot, si es tractés d’una errada administrativa nostra, o bé la teva intenció fos inscriure’t a l’ARC, o bé haguessis presentat el relat sota un nick diferent a l’habitual, et preguem ens ho comuniquis per correu electrònic a l’adreça associacio.relataires@gmail.com

Cordialment,

Comissió Concursos de l’ARC

Jo no som catalana ni vaig viure en aquells temps tan durs de guerra, però conec el que va passar, i va ser un periode on moltes injustícies van passar. Esper que mai això es torni a repetir.
M'ha agradat el poema!
Una besada!

Marta

el meu mail és teresa.serramia@gmail.com
treballo amb una revista de paper (que no surt als quioscos) que fem entre un grup d'amics...M'agradaria que tu hi participessis, si vols...
Ja em diràs alguna cosa....

El romanço de la memòria...
històrica?

la terra, la llengua...
són la nostra sang, la nostra vida, la nostra joia..
Que bonic, Gemma!!
gràcies per llegir-me i fer-me un lloc aL TEU COSTAT..., gràcies...............

memòria històrica.
Del record, de l’exili,
del retorn i de l’amor
a la llibertat.
Paraules contra l'oblit.
Bonica poesia.

Ha estat concebut com a homenatge, i com a tal estic convençut que e´splenament reeixit. Integra, amb un ritme i unes rimes populars i ben dutes, els elements bàsics de l'experiència de l'exili i traspua l'amor a la terra que és la clau del sentiment de l'exili. Només qui se sap d'un lloc pot enyorar-lo i desitjar ferventment tornar-hi.
Per diverses raons vaig estar llegint coses sobre i de l'exili dels catalans després de la guerra civil, i trobo que li has sabut trobar el punt just d'emoció.
Una abraçada,
franz

Volia afegir que aquest relat no es biogràfic, és una especie d'homenatge que dedico a totes les persones que han viscut un exili.

Entre lo que he llegit, lo que sentit, lo que m'han explicat i la meva imaginació, crec que el seu estat d'ànim es més o menys aquest.

Ojalà tots els que han tornat, hagin pogut trobar la seva llibertat.

passat, present i futur és aquest poema teu

la nostra terra sempre ens crida i vol ser lliure

abraçades
joan