Exclusiva

Un relat de: iong txon
.



Segons fonts properes al Vaticà, l'oficina de la Santa Seu ha emès un comunicat amb el qual informa que el Papa s'estaria plantejant seriosament la seva conversió a l'Islam.

En la seva carta, el pontífex es mostra profundament preocupat per la situació mundial i s'interroga sobre el seu propi paper i la seva missió providencial, com a successor de Pere al capdavant de la institució de l'Església.

El papa hi manifesta que, després del seu recés espiritual de Nadal, sent la urgent necessitat d'un canvi tant en allò personal com en el públic. Hi expressa el seu dolor pel fet que el catolicisme hagi ignorat injustament, durant tant de temps, el Profeta Muhammad. Alhora declara que, en el cristianisme en general, la figura de Jesús ha estat, potser, sobrevalorada.



.

Comentaris

  • Oblidava[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 30-12-2016

    dir-te que el meu comentari només és una reflexió, des del respecte, i al fil del relat que tu has escrit. Crec que un relat que fa reflexionar sempre és un bon relat. Gràcies per això i pel teu sentit de l'humor.

  • Que trie des del cor[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 30-12-2016 | Valoració: 10

    Hola. No crec que es tractara d'un canvi substancial, tenint en compte que les religions s'assemblen totes, que totes evolucionen a partir d'una altra i, en el cas que proposes, més clar aigua. En comptes d'ull per ull… Una fàtua.
    La qüestió, des del meu punt de vista, no seria tant rebutjar una religió concreta per abraçar-ne una altra, o qualsevol exegesi més o menys bel·licosa. Per què hauria de fer-ho, algú que ja ha expressat que l'església s'ha d'apropar més als qui necessiten ajud? Les religions no poden canviar l'ordre injust establert, perquè es fonamenten en ell, si no és que el creen i es fan grans treballant en i per ell: serveixen el poder que les sustenta i, recolzant-se l'un en l'altra, i al revés, és com es perpetuen dos poders, que també poden esdevenir un de sol, i molt interessat, per cert, poc espiritual. Un individu religiós no sempre pot triar, no sempre pot ser lliure, com tampoc no ho són els policies, els soldats; una persona sense el condicionament religiós, sí; una religió es fonamenta en preceptes, dogmes de fe, que no admeten discussió possible, encara que, de vegades l'església, per sobreviure, convinga que s'ha d'afluixar un poquet; una persona, des del raciocini, s'ho pot qüestionar tot. Una opció raonable seria fer-se conscient, des de fora o des de dins: que trie, doncs, escoltant-se la veu interior. Crec que tot el que s'esdevé de positiu, quan parlem de religió, no ve tant d'una institució, sinó d'homes i dones bons, que els podem trobar dins i també fora; un poc a la manera de Jesús, van per lliure, fixant-se més en el fons, en el que de veritat importa; a molts jerarques religiosos els importa tan sols l'aparença, les formes, el que volen mostrar, amagant la resta.

    Moltes gràcies per comentar i valorar; me n'alegre que t'haja agradat. Gràcies igualment per tancar la cursiva. Jo ho vaig intentar, però es veu que no sé com es fa. Et desitge, de tot cor, un Bon Any.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 28-12-2016 | Valoració: 10

    Un relat sorprenent, m agrada molt . Bones Festes

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de iong txon

iong txon

98 Relats

223 Comentaris

56019 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
EL DIA

Quan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.

El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.

Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!

I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.

Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.

Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes…

Agustí Bartra




LES TOMBES FLAMEJANTS

Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.

Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.

Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:

"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"

Bonaventura Gassol




EL COMTE ARNAU

Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…

És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…

(…)

Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la barba
o que m'havia d'esmussar les dents;

i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.

(…)

Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!

I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!

Josep Mª de Sagarra




LE COLIBRI

Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air

il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair

Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !

Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.

Charles Leconte de Lisle







Els Principis Divins, en català


Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".