excés de dones?

jejejejeje!!!
m'encanta, d'això s'en diu màgia home, m'ha fet gràcia!!

felicitats...

dolços capricis, existeix sé únic, tots ho som!

jajajajajaja

molt divertit, i realment és veritat, obsesionar-se no es bo, de possibles amors el mon n'és ple. si un no surt bé, doncs ja en vindrà un altre.

m'ha agradat molt, et llegiré mes sovint

Et dic el que li dic als meus amics: - Si una t'estima i ... t'aguanta !, no cal mirar a la resta .

:-) Pilar

és que per què quedar-se amb una si pots tenir-ne moltes? jujuju!


petons!

m'ha agradat molt! una ironia...única! et seguiré llegint!

bo, molt bo. Sempre m'ha agradat la teva ironia que me fa, fins i tot, riure. és increible que et fixis en tantes coses...

Suposo que estàs de vacances... que vagin molt bé!!! Petons!

Té gràcia el poema, encara que hi hagi milions de dones tu només t'obessiones per una.

Suposo que el mateix passa a mi amb el sexe masculí, jo m'obsessiono i pateixo només per un; justament el que no m'estima. La vida és una paradoxa de merda.

(Ara me n'he anat una mica..)

Besets

Anna

Un cos exigeix més estima que mil dades de l'ONU. Per què serà que la ciència sempre s'equivoca?
Per mi mil homes poden ser, en realitat, llavis, penis i natges. Però al carrer els àngels trien els ulls, les mans i les paraules.

Un bes ben fort!

Quan he llegit aquest poema, he rigut una estona!!

Ja tens raó, ja... _Tot i que he de dir-te que em sona com una mica "masclista"- Perquè tan sols fixar-se en una si n'hiha tantes, al món, de dones!

Moltes abraçades!

Sol_ixent

sembla ser que les dones et compliquen la vida... però jo, que no sóc l'onu, et certifico que a mi el gènere masculí també me la complica força...

la història interminable...

Petonets