Examen Final

PRIMERA ESCENA (A CASA)

Som a una habitació desendreçada, amb un escriptori i un llit. En Lluís està estudiant, fullejant els apunts, sense fixar-s'hi massa, jugant amb el boli, mirant el rellotge...amb aspecte cansat.

De sobte mira l'hora, es veu que són les 14.45, en Lluís mira l'hora d'inici de l'examen (16.00), s'ho rumia una mica i decideix fer una migdiada. Tot aquest procés pot anar acompanyat de la veu en off d'en Lluís. Es posa el despertador a les 15.15 i s'estira. Triga una mica, mira l'hora un altre cop (14.55), però finalment s'adorm.

Sona el despertador, però sense adonar-se l'apaga. Torna a sonar, les 15.22, però ara ja no el sent. Passen uns segons, el soroll del despertador s'integra al somni.

Ara es veuen escenes del somni. En Lluís està ballant a una disco amb una noia impressionant.

Ella: No et sembla una música una mica repetitiva? (la música és el soroll del despertador)
Lluís: A mi m¡agrada, el que passa és que tu només has sentit salsa, merengue i no coneixes les noves tendències...
Ella: Això sembla un despertador!
Lluís: Un despertador...i jo aquí parlant amb tu?...merda!!! estic dormint!!!

Aleshores en Lluís es desperta accelerat, són les 15.41, agafa 4 coses corrent i surt de casa

FINAL DE LA PRIMERA ESCENA

SEGONA ESCENA (A LA PARADA DEL BUS)

La parada és buida. En Lluís pregunta a un nen si fa molt que ha passat el 7.

Nen: Doncs no (mira el seu rellotge digital), ha passat fa tres minuts.
El Lluís fa mala cara.
Nen: Tens pressa?
Lluís: Sí, tinc un examen força important
Nen: Tranquil, la freqüència de pas dels busos és de sis minuts, o sigui que teòricament només falten tres minuts. A més a més a aquesta hora les busos van ràpids, o sigui que estadísticament tens moltes possibilitats d'arribar a la universitat (on suposo que et dirigeixes) en uns 15 minuts.

Lluís (en off): Cullons amb el nano, no sé què cony m'ha dit però estic segur que fotria l'examen millor que jo, el molt cabrón...

Nen: A quina hora has de ser a la universitat?
Lluís: I tu com saps que vaig a la universitat?
Nen: És evident, a la carpeta posa: Universitat Politècnica de Catalunya.

Lluís (en off): Puto nen, em comença a posar nerviós.
Nen: Senyor! Encara no m'ha dit a quina hora ha de ser a la universitat.
Lluís: A les quatre.
Nen: Mmmmm...doncs no sé, no sé...crec que faràs tard.
Lluís: Tard?! Però si m'has dit que en quinze minuts arribaria!
Nen: Sí, i de fet són les 15.44, teòricament tens temps, però no es veu el bus i en aquest moment hauries d'estar pujant al bus per ser puntual.
Lluís: OK nano, tant me fot. Quan agafi el bus l'agafo i si arribo tard em foto i prou.
Nen: I si agafes un taxi?

Lluís (en off): Potser té raó aquest tap de bassa, però no porto pasta i demanar-li calers seria ja la humiliació total.

Nen: Mira! Ja arriba el bus!
El Lluís es relaxa, però el bus no apareix.
Nen: Era broma....

El Lluís agafa el nen pel coll per fotre-li quatre crits, però aleshores apareix el bus que salva l avida del nen.

Nen: Corre, afanya't! Et queden deu minuts!
El nen li fa adéu amb la mà i tot seguit fa el gest amb el dit polze assenyalant cap avall.

FINAL DE LA SEGONA ESCENA

TERCERA ESCENA (A L'AUTOBÚS)

En Lluís puja suant al bus, que va ple. Només hi ha lloc al costat del conductor, que condueix amb calma i parsimònia.
Lluís: Podria anar un pèl més ràpid?
Conductor: Vostè que es pensa? Això no és un taxi, li demano consideració. Sisplau, que jo porto molts anys fent aquesta feina i no cal que ningú no em digui com fer-la. (Mentre deia això el semàfor s'ha posat vermell, fet que fa que el Lluís estigui a punt de matar el conductor)

El conductor segueix anant tranquil. A la següent parada puja una dona gran amb dificultats, que gairebé no passa entre la gent. El conductor espera fins que la dona pugui seure. En Lluís, se n'adona i entra en acció.

Lluís (en veu alta): Sisplau, deixin passar, que és una dona gran...
Dona: Jo no sóc gran!
Lluís: No, no, però donguis pressa, cony!!

El bus para a la següent parada. Puja un executiu i per pagar treu un bitllet de 50 €.
Executiu: Un ticket.
Conductor: No tinc canvi.
Executiu: El bitllet és de curs legal i vostè té l'obligació d'acceptar el bitllet.
Conductor: No em vingui amb hòsties, no tonc canvi, demani canvi on pugui, però si vostè no paga, jo no arrenco.

L'executiu entra dins del bus, preguntant si algú té canvi. El conductor espera. En Lluís torna a desesperar-se, treu la seva targeta de la butxaca i fitxa per l'executiu mentre diu: Endavant, arrenqui!

El conductor es mira el Lluí sorprès i li diu: Tu realment tens pressa, oi?
Lluís: Sí, tinc un examen important i faig tard
Conductor: Tranquil, això jo ho arreglo
I accelera.

A la següent parada puja una dona jove amb un cotxet. No hi ha lloc. El bus torna a estar parat. En Lluís intenta fer lloc però és impossible. El Conductor no sap què fer.

Lluís: Senyora, no pot agafar el bus següent?
Senyora: Tinc molt apressa
Lluís: I no pot plegar el cotxet?

El conductor agafa el nen, el posa als braços del Lluís, plega el carro i se'l dóna a la senyora. El nen deixa caure baves al pit del Lluís.

Una altra parada. Puja un munt de gent que van pagant poc a poc, pagant amb monedes, bitllets... En Lluís, amb el nen a sobre, treu la targeta i convida a tothom. La gent se'l mira content.

Última parada: Baixen en Lluís i la dona. La dona munta el cotxet, en Lluís deixa el nen, li acarona la galta i surt corrent.

FINAL DE LA TERCERA ESCENA

QUARTA ESCENA (A LA UNIVERSITAT)

En Lluís va corrent pel passadís i es troba un amic que el para.
Amic: On vas amb tanta pressa? Com t'ha anat l'examen d'aquest matí?
Lluís: Aquest matí? (En Lluís posa cara de que el món s'ha acabat)
Amic: Tu no fas estadística?
Lluís: Estadística? Que la donguin pel cul! Tinc examen de química i ha començat fa cinc minuts! D'aquí dos minuts ja no em deixaran entrar.

En Lluís arriba als ascensors que estan plens a vessar i comença a pujar per les escales fins la planta 11. Arriba a una aula, obre la porta, entra i s'asseu sense que el professor se n'adoni del seu retard.

Lluís: (a una companya en veu baixa) Porteu molta estona?
Companya (és la noia guapa del somni): No, el professor acaba d'arribar, encara no hem començat.
En Lluís mira l'hora a la paret (16.12), respira fons. Mentre treu el boli, el professor li deixa l'enunciat damunt la taula.

FINAL DE LA QUARTA ESCENA I DEL RELAT