Exactament la nits abans que el faraó...

Un relat de: rnbonet

(Èpica faraònica I) EXACTAMENT LA NIT ABANS QUE EL FARAÓ FOTERA ELS SEUS SÚBDITS, CANVIANT-LOS LA RELIGIÓ.

-M'agrada veure el teu nas recte i graciós, i tocar la teua cara, fina i dolça. I em complauen els teus ulls color d'ametlla i el teu cos tornejat en marbre. M'agrada mossegar-te el lòbul carnós de...
-Quin goig, estimat meu, d'aquest perfecte moment d'incitació al capbussament del somni amant!
-M'agrada, al jardí, aquest vent del sud, humit i càlid, que ens porta efluvis de vora riu, flaire de magnòlies i llims. Perquè així, lluitant contra calima, estem nus tot dos. M'agrada beure'm les gotes de suor que se't desprenen coll avall, cap els pits, en el just moment en que quasi desfan el seu camí impulsats pel moviment de la sina en respirar. El seu sabor salat es compensa amb la dolçor de maduixa tendra dels cims dels dos turons perfectes. Acaricie llurs bases només amb un suau toc del cap dels dits. I vaig pujant, molt lentament, intentant dibuixar cercles concèntrics, talment com aquells de les aigües de l'estany, quan hi llances una pedra. Només que a l'inrevés; tot el contrari. Augmente la pressió conforme puge fins la cúspide. Tu, deixant-me fer, t'has tombat i mires les estrelles. Me n'he adonat. Han tremolat abans com una parella de colomins en avistar un falcó... M'agrada notar-los endurir al meu tacte! Ara, uns instant a penes, la lluna me'ls ha deixat veure: dos mitjos fruits de palmera. I els he besats, i els he xuclats, més de set-centes trenta-tres vegades.
-Quin goig, estimat meu, germà amable, trobar-nos al jardí, amb aquest vent humit i càlid, sota una nit de lluna! Com, amb mans quasi imperceptibles -plomes d'ànec semblen- saps recórrer els meus camins incògnits fins trobar aquells que més m'inflamen. Quin goig, germà estimat, espós amable, quan jo et cargole els cabells al temps que prement-me els mugrons, m'estimules. I quin goig veure un tros del teu cos créixer i endurir-se! Aviat, la meua fenedura regalimarà essències... Hora seria, espòs i germà, de declarar la bona nova!
-M'agrada, benvolguda, la mà estesa i plana, fer-la relliscar amb blanor pel teu ventre, i esmunyir-la per la part interna de les cuixes, de pell fina i calenta, al temps que els dits s'aventuren en recerques plaents
Sí, perquè només ell ens salvarà! Ell farà dels núvols el seu carruatge i ordenarà la foscor! Serà redó com el nimbe dels teus mugrons i clar com el teu somriure!
-Quin goig, ai, estimat! Amb el palmell, m'entraven calentors. Amb els dits, xafogor de desert! Aquest espai de mi, planeta que madura, t'encoratja a seguir... I serà aviat?
-I et cercaré un altre tossal, aquell de malvasia, prement-lo ben de gust. I trobaré una vall, per dues serralades ben guardada.
- Sí; perquè ell manarà que brollen les fonts, farà que es regue la terra. I gràcies al seu rostre creixeran les llavors. I farà sorgir el pa de l'espiga...
-Vine. Descansa en mi, estimat! La meua font t'apaivagarà la set i rebrà ardentment la visita del tronc fiblant. Entra a casa meua, espòs; germà estimat. Esperant-te està de grat!


-M'agrada aquest escreix que sent de tu. Tota estremida, vivificant-se en mi. M'agrada! M'agrada! M'agrada!
-Ai, quin goig! Ai, estimat! El teu Ra m'inunda com les aigües del Nil els camps

Als jeroglífics de la piràmide no consta. Verbalment s'ha trasmés, però, que Nefertiti i Aquenaton-Amenofis van notar, al mateix temps, com la terra tremolava.


Comentaris

  • Interessant, però jo diria que...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-01-2007 | Valoració: 8

    Està bastant bé el relat. Trobo que les metàfores estan ben conseguides.

    Per contra, mmm, no sé... No és un defecte molt greu, però no entenc l'argument que té el relat. Home, ben pensat... Com a molt el pressuposo, però en el fons el desconec.

    Clar que aquest defecte que jo et dic tot són gustos, eh?? D'altres ho trobarien una anècdota...

    Ja he dit la meva. Apa, salut!!!

  • blablabla[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-05-2006 | Valoració: 8

    Els desitjos carnals de la sang i dels dies... l'enveja, la crueltat: tot es veu reflectit en cada petit imperi individual. És visible com l'aire, com les espurnes del timoner cremat, com el comandant menjant-se una barretina per sopar, com la cuinera masturbant-se d'amagat, com l'herència de la por al pecat. És dur i insostenible. Per això estem condemnats al sexe fals, fora de temps, fora de lloc, agradablement anàrquic però ferint tota la carn del globus terraqui i així i com tal, com sempre,ferint ànima i escala cap al cel. A sota ja no queda res. Van pujar a buscar menjar a dalt i no van tornar. El cel i l'infern s'han confós per culpa del dubte dels qui hi militaven, tant en l'un com en l'altre. No hi ha culpables ni innocents. Tot és ben bé igual. Massa tard ens hem adonat que primer va ser la robòtica abans que la natura.

  • No era una critica eh!![Ofensiu]
    bolita | 12-12-2005

    Hola! No era pas una critica! Però si no en sé!! Només que llegeixo molt sobre l'Egipte antic i,de vegades, no em puc estar de dir segons qué.
    M'agradaria que m'ajudessis a millorar els meus relats i que no et tallis ni un pèl si trobes faltes d'ortografia i/o gramàtica, bé si vols, clar.
    Moltes gracies.

  • Comentari al comentari de "bolita"[Ofensiu]
    rnbonet | 09-12-2005

    El present relat, en origen, forma part d'una sèrie (amb "Rosa nacreo ...", "Estimada parella", "Joies mesurades o amidades...") que en realitat són "exercicis d'escriptura", en els quals no he tingut en compte la rigurositat històrica. Ans el "poder", en diferents manifestacions i/o formes.
    A més a més, he intentat fer "relats oberts", pinzellades d'instants, més que no demostrar cap tesi.
    En aquest, en concret, encara que trascorresca a l'antic Egipte, no té res a veure amb l'egiptologia. Ara, cas de cercar-li un "rigor històric" o un "missatge amagat", els tirs podrien anar per un d'aquestos conceptes:
    * poder absolut i "caboteria" d'un xicot-faraó que pot, ell sol, fer canviar de vida i costums milers d'humans.
    *poder - la força- de l'amor. Si ets romàntic/a, agafa "amor" en el sentit profund de les tragèdies clàssiques; si no, pren-te'ho com sinònim de "sexe" ("Tira més un pèl de figa que cent mules") .

    Això dels "ralats oberts" sempre m'ha fascinat, perquè en ells resideix -com als poemes- l'essència de la literatura: les diferents "versions" que se'n deriven,segons l'intant i el lector.

  • m'agradat ....[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 09-12-2005

    aquesta espècia del Cantar de los Cantares a l'egipcia, ja sé que no té res que veure però segons quines frases m'ho ha recordat ...

    Una aferrada

  • Akenaton[Ofensiu]
    bolita | 09-12-2005 | Valoració: 7

    El que més m'ha agradat del teu relat és el titol, considero que, com la resta de comentaris que t'han fet, el llenguatge és molt expressiu, s'escau amb com s'expressaven, almenys en els documents que s'han trobat (o almenys en els llibres que jo he llegit sobre l'època).Però, vols donar a entendre que akenaton va tenir la seva visió d'un Deu unic després d'una nit d'amor amb Nefertiti? Una teoria interesant, no sé fins a quin punt els egiptòlegs estarien d'acord, però interesant...
    Pel que veig al final fas referència a Ra..i no a Aton, haig de supossar que no se li havia revelat encara? En principi la creencia en aquest Deu li venia des de petit (pel que he llegit eh!!). M'agradat molt i espero més parts!!

  • diuen...[Ofensiu]
    Shu Hua | 29-03-2005

    ... que aquest faraó tenia un sentiment amorós molt gran vers la seva família. Ara, no sé si en ple "asunto", espòs i esposa es dedicarien a parlar tant o anirien fent.
    També he llegit fa poc que Akenatón no va inventar el monoteïsme, que ja existia de temps anteriors, quan hi havia una única Deesa creadora de tot.
    I la nena encara no s'ha adormit del tot, però ja no plora, ara canta, això sí, molt fluixet, em sembla que ja ha caigut.
    Ara vaig a veure uns contes del mig

  • canvi de registre[Ofensiu]
    neret | 18-03-2005

    he passat del pahís a egipte i he notat també un canvi en la manera d'escriure i fins i tot en el vocabulari, potser adaptant-lo per fer-lo més escaient a la cort dels faraons...

    es nota que tens un domini de llenguatge realment bo, m'agrada el relat en segona persona, i com sempre la riquesa del llenguatge.

    molt bé, altre cop!

  • magrada[Ofensiu]
    Ainoa | 16-03-2005

    Aquest relat, l'havia llegit l'altre dia, però no havia tingu temps per a comentar-te'l, lo qual, em sap greu, però... ja és sap, el temps no és pot multiplicar. Ara l'he rellegit i gairebé puc imaginar-me tota l'escena. Elq ue més em crida l'atenció és que hagis mesclat faraons, quan és un tema que no s'acustuma a treure massa, o al menys en cap relat d'aqui l'he llegit. Així que super original!

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 14-03-2005

    COMENT

    Una altra vegada un relat portat amb un ritme ferm, segur, inqüestionable. Farcit amb un llenguatge d'una perfecta adequació a la temàtica. Els diàlegs, brillants. La consecució del clímax (dual) encertat.

    Poca cosa puc dir, fora d'afegir que el final és la cirera (amb perdó) que culmina el relat. Molt bo.

    Salut!

    LLIBRE

  • Ben original![Ofensiu]
    pivotatomic | 23-11-2004

    Company, em descobreixo davant teu. Esculls uns temes ben originals pels teus relats eròtics i, a més, saps estar-hi a l'alçada amb l'estil. A més, aconsegueixes no fer-los massa llargs, cosa que a mi em costa horrors.

    Per cert, em prenc com un elogi el que et pensessis que puc ser de més avall de l'Ebre. No ho sóc pas, sóc del Vallès Occidental, però si un mestre com tu em reconeix com un possible veí deu ser que no se'm dona tan malament com pensava.

    Salut i fins el proper relat!

Valoració mitja: 7.67

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

356987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!