Exactament la nits abans que el faraó...

Està bastant bé el relat. Trobo que les metàfores estan ben conseguides.

Per contra, mmm, no sé... No és un defecte molt greu, però no entenc l'argument que té el relat. Home, ben pensat... Com a molt el pressuposo, però en el fons el desconec.

Clar que aquest defecte que jo et dic tot són gustos, eh?? D'altres ho trobarien una anècdota...

Ja he dit la meva. Apa, salut!!!

Els desitjos carnals de la sang i dels dies... l'enveja, la crueltat: tot es veu reflectit en cada petit imperi individual. És visible com l'aire, com les espurnes del timoner cremat, com el comandant menjant-se una barretina per sopar, com la cuinera masturbant-se d'amagat, com l'herència de la por al pecat. És dur i insostenible. Per això estem condemnats al sexe fals, fora de temps, fora de lloc, agradablement anàrquic però ferint tota la carn del globus terraqui i així i com tal, com sempre,ferint ànima i escala cap al cel. A sota ja no queda res. Van pujar a buscar menjar a dalt i no van tornar. El cel i l'infern s'han confós per culpa del dubte dels qui hi militaven, tant en l'un com en l'altre. No hi ha culpables ni innocents. Tot és ben bé igual. Massa tard ens hem adonat que primer va ser la robòtica abans que la natura.

Hola! No era pas una critica! Però si no en sé!! Només que llegeixo molt sobre l'Egipte antic i,de vegades, no em puc estar de dir segons qué.
M'agradaria que m'ajudessis a millorar els meus relats i que no et tallis ni un pèl si trobes faltes d'ortografia i/o gramàtica, bé si vols, clar.
Moltes gracies.

El present relat, en origen, forma part d'una sèrie (amb "Rosa nacreo ...", "Estimada parella", "Joies mesurades o amidades...") que en realitat són "exercicis d'escriptura", en els quals no he tingut en compte la rigurositat històrica. Ans el "poder", en diferents manifestacions i/o formes.
A més a més, he intentat fer "relats oberts", pinzellades d'instants, més que no demostrar cap tesi.
En aquest, en concret, encara que trascorresca a l'antic Egipte, no té res a veure amb l'egiptologia. Ara, cas de cercar-li un "rigor històric" o un "missatge amagat", els tirs podrien anar per un d'aquestos conceptes:
* poder absolut i "caboteria" d'un xicot-faraó que pot, ell sol, fer canviar de vida i costums milers d'humans.
*poder - la força- de l'amor. Si ets romàntic/a, agafa "amor" en el sentit profund de les tragèdies clàssiques; si no, pren-te'ho com sinònim de "sexe" ("Tira més un pèl de figa que cent mules") .

Això dels "ralats oberts" sempre m'ha fascinat, perquè en ells resideix -com als poemes- l'essència de la literatura: les diferents "versions" que se'n deriven,segons l'intant i el lector.

aquesta espècia del Cantar de los Cantares a l'egipcia, ja sé que no té res que veure però segons quines frases m'ho ha recordat ...

Una aferrada

El que més m'ha agradat del teu relat és el titol, considero que, com la resta de comentaris que t'han fet, el llenguatge és molt expressiu, s'escau amb com s'expressaven, almenys en els documents que s'han trobat (o almenys en els llibres que jo he llegit sobre l'època).Però, vols donar a entendre que akenaton va tenir la seva visió d'un Deu unic després d'una nit d'amor amb Nefertiti? Una teoria interesant, no sé fins a quin punt els egiptòlegs estarien d'acord, però interesant...
Pel que veig al final fas referència a Ra..i no a Aton, haig de supossar que no se li havia revelat encara? En principi la creencia en aquest Deu li venia des de petit (pel que he llegit eh!!). M'agradat molt i espero més parts!!

... que aquest faraó tenia un sentiment amorós molt gran vers la seva família. Ara, no sé si en ple "asunto", espòs i esposa es dedicarien a parlar tant o anirien fent.
També he llegit fa poc que Akenatón no va inventar el monoteïsme, que ja existia de temps anteriors, quan hi havia una única Deesa creadora de tot.
I la nena encara no s'ha adormit del tot, però ja no plora, ara canta, això sí, molt fluixet, em sembla que ja ha caigut.
Ara vaig a veure uns contes del mig

he passat del pahís a egipte i he notat també un canvi en la manera d'escriure i fins i tot en el vocabulari, potser adaptant-lo per fer-lo més escaient a la cort dels faraons...

es nota que tens un domini de llenguatge realment bo, m'agrada el relat en segona persona, i com sempre la riquesa del llenguatge.

molt bé, altre cop!

Aquest relat, l'havia llegit l'altre dia, però no havia tingu temps per a comentar-te'l, lo qual, em sap greu, però... ja és sap, el temps no és pot multiplicar. Ara l'he rellegit i gairebé puc imaginar-me tota l'escena. Elq ue més em crida l'atenció és que hagis mesclat faraons, quan és un tema que no s'acustuma a treure massa, o al menys en cap relat d'aqui l'he llegit. Així que super original!

COMENT

Una altra vegada un relat portat amb un ritme ferm, segur, inqüestionable. Farcit amb un llenguatge d'una perfecta adequació a la temàtica. Els diàlegs, brillants. La consecució del clímax (dual) encertat.

Poca cosa puc dir, fora d'afegir que el final és la cirera (amb perdó) que culmina el relat. Molt bo.

Salut!

LLIBRE

Company, em descobreixo davant teu. Esculls uns temes ben originals pels teus relats eròtics i, a més, saps estar-hi a l'alçada amb l'estil. A més, aconsegueixes no fer-los massa llargs, cosa que a mi em costa horrors.

Per cert, em prenc com un elogi el que et pensessis que puc ser de més avall de l'Ebre. No ho sóc pas, sóc del Vallès Occidental, però si un mestre com tu em reconeix com un possible veí deu ser que no se'm dona tan malament com pensava.

Salut i fins el proper relat!