Evocacions rambla amunt

M'ha "posat" la situació!: ella, té algunes arrugues de mal dormir, uns ulls petits i vius que miren cap a baix; no és ni guapa ni lletja, però mostra una voluptuositat o una força sensual evident - et pots imaginar que li passes tot just l'anvers de la ma pel braç i que se li posa la pell de gallina, i sospira i tanca els ulls deixant anar enrere el cap i lliure la melena -.

L'altra persona porta pantalons texans i un polo fosc dissimulant malucs i pits en un vestit més d'home que de dona: li evito la mirada, poc creïble, morbosa per part meva; opto per un to "normal".

Ha tardat massa en servir-me, tot i que, val a dir que hi havia gent; rere el taulell els dos cossos es mouen sense separar-se massa, emetent senyals, com si es coneguessin a fons i de lluny.

Per fi, m'ha acabat servint el croissant que mancava; jo estic aparentment concentrat, llegint, però llegeixo en les arrugues i la boca petita i saborosa.

Ella, la causant del començament de les meves evocacions nostàlgiques matinals posteriors, arrossega un mica de mitxelins i un aire cansat o endormiscat.

Surto a les rambles i començo a pujar-les a peu, caminar em porta al somnieig.

El pensament se'n va cap a malurada Carme que fumava i bevia per semblar-se a un home. Era atractiva de jove: la seva faldilla texana i la seva camisa a ratlles vermelles primes amb mànigues i per sobre de la falda; la recordo convidant a tabac.

D'aquest punt, rambla amunt he passat, sense solució de continuïtat a aquella reunió on hi havia també la parella, ell colombià i ella canària i algú altre.

En un moment , no havíem, begut pas tant, el noi es va llençar sobre l'altre mascle per agredir-lo. O potser era la dona? La Carme deia desprès per justificar aquella sobtada agressivitat, que li semblava que feien sexe anal i ell se sentia com si fos homosexual; d'aquí la ràbia contra la dona, bella i una mica feble. (No cal dir que la Carme s'estenia sobre la presumpta major sensibilitat de les persones homosexuals i desgranava una reguitzell de noms)

El colombià va perseguir, doncs, a no recordo qui, fet una fera, pel pis cap a la cuina on s'havia amagat la víctima; jo era molt jove; gairebé només m'havia de preocupar de la professora de Química que de seguida que bevia es desinhibia i li sortia la vena hetero i s'encarinyava amb mi.

Va perseguir algú, dic, cap a la cuina; tenia una gran força i miràvem tan sols de calmar-lo però no el podíem controlar, era perillós en aquell estat; enfurismat va petar el vidre de la porta, empenyent-lo i se li va fer un tall sobre el seu ample muscle: això va produir l'efecte d'asserenar-lo i al cap d'uns moments la meva germana ja li cosia la ferida.

Rambla amunt, canvio de tema i reflexiono i em dic que la meva germana més gran hauria de deixar tranquil·la a la segona i veuria com no hi hauria cap problema: passo de llarg, ara, pel tema de les patates fregides que totes dues confabulades en van robar, bé vull dir prendre, la una distraient-me i l'altra actuant. La meva mare amb bon criteri en va espolsar els pantalons quan frissava per fer un cop de peu al sec de la cama d'aquell parell de torra-collons. (Ja ho diuen que de jove una vegada és "sempre" mentre que de gran mil vegades és "potser").

Pugen els nens d'un casal agafats de la ma; van relaxats. L'escena és bonica, van molt contents amb la seva motxilla i, inevitable, em ve el pensament del meu amic que em va dir que no volia ser-ne més: coses de la repressió política d'aquells temps. Fins a cert punt és bo saber de tant jove, que vivim en una mena de soledat acompanyada.