Evocació

Evocació
Una rosa em va donar
just el dia de Sant Jordi
i és ben cert que, des llavors,
per sempre més l'he estimat.
Fa temps ja que em va deixar...
ha quedat tan sols per mi
la tasca de cultivar
roses del nostre jardi.
No hi ha roses sense espines
diu la dita popular.
Vigilem que les espines
sense flor es poden quedar!
(Passa un any)
L'olor de la meva rosa d'enguany
és com un encanteri d'amor.
Aspirant-la vénen a la meva ment dolços records...
De quan era una mà amant qui me la portava
en aquest dia d'especial simbolisme...
És rosa, no roja, la meva rosa d'enguany,
l'ombra només, del que un dia fou realitat....
(Passa un altre any)
Contemplo la meva rosa tan bonica i delicada...
Té color i olor de rosa.
Ella em porta un lleu missatge d'amor.
És tot un símbol.
Però rere seu no hi ha una cara,
no veig la mà que me l'allarga,
NO SENTO EL COR QUE PER MI BATEGA.
Què és l'amor sense l'amant?
Que pàl·lid el rosa enfront del vermell!