Evitant l'inevitable (I)

Algú ho ha comentat més avall i és el que anava pensant a mesura que llegia el relat. "Run Lola Run", la pel·lícula alemanya amb la Franka Potente.
El relat està força ben narrat i la situació del final sí que és ben bé una mort...!

Xitus.

que "inevitable" només existeix a posteriori, perquè a priori res hi ha inevitable, tot és evitable, però l'ésser humà és limitat i malgrat els avenços per evitar allò inevitable progressa lentament en la recerca...
però diem INEVITABLE a la mort, a les ruptures amoroses, als accidents, a la vellesa... i això suavitza el dolor i la frustració fins a considerar-lo NORMAL.
Fa uns anys era impensable viure 100 anys, per exemple...
És terrorífic pensar que podríem evitar molts mals i desastres només fent les coses d'una altra manera o cins minuts abans o després...
El teu relat m'ha captivat per la seva originalitat i per la brutal conclusió que la vida penja d'un petit detall... BESTIAL!!!
PD. m'ha fet molta gràcia allò que em dius que aquell poema no sembla meu, més aviat teu... et dónes compte del teu poder sobre mi, em tens abduït i acabaré escrivint com Afrika Winslet ( un somni per a mi)
ptons i una abraçada... INEVITABLE!!! je je...

m'ha recordat una peli que es diu "lola corre lola" i que té un plantejament similar: una història que acaba malament el primer cop i que es repeteix tres pocs amb poques variacions però que canvient considerablement el desenllaç. Igual hi ha alguna estructura musical que té aquesta forma, jo la veritat és que no en tinc ni idea :-)

la idea m'agrada molt, la terrible importància que té l'atzar en les nostres vides (allò del "i si...?) contraposa't al destí, l'inevitable, que dius tu.

M'ha agradat també la forma d'escriure la història, ràpida i concisa, molt apropiada. Una cosa només: diria que es mor a l'acte no en l'acte, com a mínim em sona millor.

m'ha agradat força.

quin mal rotllo m'ha agafat, noia!

Sí, l'innevitable ens persegueix com la nostra ombra... i si et clapes sembla que més...

Aquests fragments de la vida de la Marta estan ben pensats i estructurats a l'hora d'escriure'ls, has vist les imatges i les has desenvolupat..(o desenrotllat, com diu ja saps qui, jaja).

En resum, en Mario és un destí evitable, no?

petonets

angie

Crec que em quedava amb el fragment nº1!

A vegades atribuim les culpes a fets que no són desencadenadors. En el teu relat en veiem uns exemples...
I si s'hagués llevat abans? i si... hagués trucat al xicot?

Molt bó, tant el relat, com la reflexió que porta!

Espero que hagin anat/vagin molt bé els examens.

La teva història semba ser un camí cap a un destí que no s'escapa, sigui quin sigui el procés de la Marta cap a la feina. EN una ocasió mor ella, en l'altre atropella a un nen i en dues veu la parella amb una altra noia. Tot està abocat a la tragèdia. D'això se'n diu determinisme.

La idea de la història m'encanta, certament, i en general l'he trobat ben formulada i ben posada al seu lloc, en el seu plantejament. Respecte a la forma d'escriure, diré que m'han sobrat repeticions de paraules (al primer fragment dius la paraula claus dos o tres cops quasi consecutius i en el segon fas el mateix amb moto).

Sembla que allò inevitable de la història, que és la tragèdia en sí per diferents vertents, continuarà en una segona entrega, així ho espero...

Biel.

Si, és veritat, el destí moltes vegades pot canviar per petites circumstàncies que conformen la nostra vida.

Molt bo el plantejament de la història.

Encara que el més copsant siguin els accidents, el qüid de la qüestió en els teus fragments sembla que sigui la manera en que la Marta s'assabenta de que el Mario l'enganya (inclús en el primer que inevitablement no pot saber-ho). Per això el tercer fragment sembla desencaixat dels altres dos... no li fa falta sortir de casa per adonar-se'n de la mentida. Sens dubte aquesta darrera és la millor opció, millor sense sang pel mig. O sigui que ni massa tard ni massa d'hora, una cosa intermitja, no?

(Una cosa, el femení d'"altre" és "altra")

Petonarru.

Deixes penjat d'una teranyina cada segon que pot acabar resultant decisiu.
Cada ínfima decisió pot fer girar totalment el destí. Sempre ens queda el dubte de si en realitat podem evitar l'inevitable...

M'agrada el plantejament d'aquest tema que sembla amagar tants enigmes.
Ens fa pensar en la vulnerabilitat de tot plegat, en la incertesa que forma part del moviment continu de la vida...

Espero una segona part.
Molts petons!

L'he vist acabat de penjar i m'he quedat captivat. Bé, no et vull seguir tirant floretes, que al final t'ho creuràs!

M'agrada per que ens vas presentant un mateix moment, el com podria ser. Sí, dius, es per veure que pot passar depenen de petits detalls, però.... també és, permetem que ho digui, el poder del narrrador fent jugar als seus protagonistes.

Els dos primers fragments per a mi són els millors. El tercer, està bé...però.... falta ella sortint al carrer amb moto....

Bruixot