Evidència

Un relat de: Tiamat

Trucada primera
- Com?! … impossible … Collons, perquè és impossible … Escolta tu, qui siguis que truques, aquesta persona per qui et fas passar és morta de fa un mes, d'acord? No em surtis pas amb tonteries, que altra feina tinc.

Trucada segona
- Ja hi som… altra cop amb la mateixa cançoneta? … deixa'm estar.

Trucada tercera
- Collons, quanta insistència! Portes tres dies ja, que tossut! Com vols ser ell, carai! Que no pot ser! … i què que tinguis la veu igual, serà que no hi ha gent que té la veu que s'assembla, i més per telèfon. Escolta, prou va afectar-me tot allò al seu moment com perquè a tu ara et distregui fer-m'ho recordar. És que no entens les coses? No em molestis més.

Trucada quarta
(no respon al telèfon, se'l queda mirant de lluny)

Trucada cinquena
(no respon al telèfon, una mà si acosta amb temptació, però l'altra l'allunya)

Trucada sisena
- Qui ets? … ja hi som amb la mateixa resposta absurda… qui ets de veritat?! … no sortirem d'aquí pel que veig… Què vols doncs? … no, és impossible que em demostris que això que em dius és veritat. Avisaré la policia … per què no hauria de fer-ho? fa gairebé una setmana que em truques a diari, intentant fer-te passar per algú que no ets, senzillament perquè és impossible que siguis tu. No tornis a trucar mai més.

Trucada setena
- Sí … ja sé qui ets … que per què no he avisat a la policia? Curiositat, suposo… pura curiositat, voldria descobrir quina neurona és la que se t'ha connectat malament… a més, la teva tossuderia em sorprèn, sé que això no és més que una broma pesada, de molt mal gust, però bé … au va, com vols que em cregui que no és una broma! és allò tan típic que després es sentirà la meva veu per un programa de ràdio, i tots els oients riuran perquè heu descobert una persona tan estúpida que us continua aguantant les collonades … Que sí que ho és, una broma, que sí… noi, algun problema deus tenir, com vols que em cregui això… és absurd. Jo, saps què faria, visitaria un bon psicòleg; una trucada d'acord, però noi, tantes insistint amb la mateixa tonteria, fa pensar que potser és que t'ho creus realment que ho ets … què has dit? … no … no pot ser que sàpigues això, qui t'ho ha dit? ell, no? va dir que no ho explicaria mai a ningú, però bé… suposo que tothom pot traïr la seva paraula … ja sé que ell era… que no ho explicaria mai a ningú, sí, però, què vols… a més, és que sinó no hi ha d'altra explicació, què vols que t'hi digui, no sé perquè estic donant tantes voltes a això… ja sé què tens, tu deus ser algun amic íntim seu, però que ha embogit tant després de la seva mort que deus creure que ets ell… però no ho ets noi, no ho ets… ho sento, tinc que penjar, fes-me cas, fes que et vegi algú.

Trucada vuitena
- Tornes a ser tu, oi? … Vas fer-me cas, vas anar a que t'examinés algú? … I per què no? … tornem-hi… saps, em comences a preocupar de debó… em fas una mica de por de fet, també … estàs convençut que podries demostrar-m'ho, eh … ho sento, em nego a trobar-me amb tu, seria com… donar-te part de la raó, com creure un moment amb l'absurd. Mira… un cos que s'ha trobat clarament mort, que s'ha enterrat,… com explicar-t'ho… no pot ser viu. Per què… un esperit, no, oi? … sí, estic començant a dir tonteries jo també… però és que… no sé què més dir-te, ni què fer per ajudar-te… entens que jo no puc fer res?… què podria fer, digues-m'ho tu … no, creure't no… això… això és massa fort. Saps… ahir a la nit vas fer-me dubtar i tot, ves a saber si… però… són massa pel·lícules suposo, és que… ho trobo tot tan … sí, tan absurd, ja sé que em repeteixo! … tu també? … no, les coses absurdes existeixen a petita escala, o en les pintures i els llibres, però… això que em dius tu és massa. Tot indica que ets mort… és evident que ets mort… i tot i així… ets viu. Qui vols que s'ho empassi? Les coses tenen unes regles bàsiques, i això no és com "cent milions de persones no poden estar equivocades", perquè poden estar-ho, això és més com dir… vaig en contra de la natura, és que els oposats no es donen d'aquesta manera tan brutal, o se's mort, o se's viu, o menges herba o no en menges, no hi ha altra opció … com que no contradius res? … no, en aquest cas no poden haver-se equivocat… jo mateix vaig… vaig veure't mort, caram! … això que dius és impossible, no pot ser que no t'hagis mort mai… vull dir que… si ets mort, és perquè en algún moment, t'has mort, i aquest moment… aquest moment no té marxa enrera … com que ja ho saps? … sí! jo vaig veure quan tenies aquest moment, i més tard d'aquest moment! … m'estàs… comença a fer-me mal de cap, de debó… no sé com pretens que em cregui res… però… la teva veu… s'assembla tant… millor que… adéu.

Trucada novena
- N'estàs segur? … saps que puc demostrar amb facilitat que no ets qui dius … doncs portaré una foto seva, i al veure'us… potser això et farà reaccionar i t'adonaràs del teu error … no, jo no puc adonar-me del meu perquè no hi ha error, carai … però mira, si tu vols que ens veiem… doncs que sigui així, total, què hi puc perdre, potser fer reaccionar algú… On vols que ens veiem? … realment, ell et deuria explicar moltes coses de mi, aquest bar sempre ha estat una cosa especial… I a quina hora? … em sembla bé, sí, no tinc cap compromís … una pregunta només… com m'ho faré per poder-te reconèixer? … això no és una resposta vàlida … no, no ets ell, no sé com ets, és clar que tu potser sí saps com sóc… com sóc? … sí… bona definició… però això no diu res, clar, pots tenir una fotografia meva, o que ell t'ho hagués explicat … no insisteixis en el de sempre… demà demostraré que vas equivocat. Llavors… ens veiem demà, adéu siau.

Trucada desena
- M'has enganyat, no t'has presentat a la cita … no diguis mentides! … saps tan bé com jo que no, que no hi eres … no! no l'he vist, ni tampoc hem parlat, vols fer-me embogir a mi també? … jo no he fugit d'enlloc … no, que no! m'he esperat una hora assegut a una taula del bar, remenant un cafè… i no has dignat a presentar-te… ni tan sols a pensar-te una excusa … no tornis a insistir, és fals que ens haguem vist, no és cert, per què intentes fer-me creure coses que no són? Ell és mort, està claríssim, no? … sí, si que ho està … calla, tu no ets res, no ets ningú, no saps ni qui ets, ni què fas, ni què dius. Ja n'he tingut ben bé prou de tota aquesta història, no em truquis mai més, mai més.

Mai més van creuar una paraula. I tot i així… ell era viu. S'havia presentat a la cita, s'havien vist, però l'altre havia defugit de l'evidència.


Comentaris

  • Gràcies!! :')[Ofensiu]
    Ilargi betea | 03-10-2004

    M'ha fet molta il·lusió el teu regal per això el primer que he fet quan he vist el teu comentari ha estat rellegir aquest relat (que ara és meu!!) XD

    Per cert, estem emparentades! Segons t'ha dit el Vicenç a un comentari, la teva vareta màgica és cosina germana de la meva. Així que ja veus, ens trobarem als seus dinars familiars...

    I encara hi ha més coses que ens uneixen: jo et vaig fer el teu primer comentari, tu m'has fet el número 100... no és bonic??

    Per celebrar totes aquests fets i perque no sóc una desagraïda et regalaré un relat meu: "Ressaca". Potser penses que no té cap mena de relació amb tu, però si és així t'equivoques! El meu relat va sobre un clau boig a una acampada jove i el primer cop que ens vam veure va ser a un concert d'Arbúcies...
    Doncs res, que ara es per tu!

    Apa, una forta abraçada!!

  • L'evidència...[Ofensiu]
    Ilargi betea | 17-06-2004 | Valoració: 8

    En principi m'ha recordat una mica el relat del Sergi Yague (La Trucada) però bé, el plantejament és diferent.
    M'ha agradat aquest final tan estrany. L'evidència és que escrius d'una manera molt àgil que es fa agradable de llegir. Aprofita-la!

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1499 Comentaris

681194 Lectures

Valoració de l'autor: 8.87

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.