Evasió

Un relat de: Jortx
La buidor de les paraules se m’emporta cap un altre indret. Lluny. Molt lluny d’aquí.

I és llavors, quan em torno a trobar a centenars de milers de quilòmetres de distancia, que deixo d’escoltar i m’endinso en un espiral de divagació.

No és un pensament concret, sinó abstracte, producte de la diferència existent entre els emissors i el receptor que configuren l’espai.

M’allunyo, i m’allunyo cada vegada més, i penso per mi mateix com deu ser la vida en aquells altres móns.

Imagino que en algun lloc paral•lel, llunyà, o més pròxim del que creiem, potser també hi ha algú abstret del seu entorn. Algú que també s’està allunyant del seu petit ecosistema i s’endinsa en altres llocs, imaginaris, o potser totalment reals.

La intranscendència de les paraules que suren en l’aire obliga a les nostres ments a evadir-se. A fugir.

I se senten erràtiques. Distants del seu continent.

No obstant, sempre hi ha un instant en que tot tornen al seu lloc.

Un soroll. Un xiuxiueig. Tant li fa la font.

Es tracta d’un resort que activa el circuit de tornada a la realitat i fa que els dos móns tant propers i tant distants a la vegada tornin al seu origen.

I la taula torna a estar plena de gent. I les converses tornen a fer-se entenedores com si haguessin recuperat l’ idioma inicial.

Aquet cop, però, hi ha un petit detall que em preocupa sobtadament.

I és que, per molt que intento recordar i fer memòria, no tinc ni idea de qui són les cinc persones que m’envolten ni perquè segueixen parlant-me com si ens coneguéssim de tota la vida...

Comentaris

  • Imaginari de la imaginació[Ofensiu]
    nadàlia | 25-09-2011 | Valoració: 10

    Evadir-se com diusés com agafar-se a un bon tros de fusta per surar enmig d'un oceà, en aquest cas de paraules que de tant repetides perden el sentit, la unitat. A voltes però un sol mot pot unificar tot l'univers i tornem a connectar, però la distància que hem emprès, en el vol imaginari és tan fort que ens fa oblidar els rostres envoltants, abans coneguts, ara aliens, allunyats del nostre viatge secret. Mira m'ha suggerit això el teu relat. A voltes quan les paraules esdevenen buides, el pitjor és el buit interior que ens crea i no s'entèn o no t'entens...És complexe tot plegat. Una abraçada i molt relats...

  • Els viatges astrals...[Ofensiu]
    AVERROIS | 24-09-2011 | Valoració: 10

    ...han estat una de les coses de més controversia en diferents cercles. També crec que si hem de viatjar a llocs llunyans del univers, no ho podrem fer fisicament sinó espiritualment. Potser estic equivocat i no ho puc demostrar.
    També a vegades va bé desconectar uns segons, depen d'on estiguis val la pena, ara no saber després qui estava al teu costat, això ja és preocupant!!!
    Una abraçada.