Evanthia (Flor que floreix)

Un relat de: Evanthia

Pors que moren en un somriure
històries que busquen el camí de l'oblit
pensaments que lluiten per veure la llum
després d'anys de restar en la foscor


Camins que prometen ser menys dolorosos
que em disposo a descobrir pas a pas
una lluita s'obre davant meu
per aprendre de nou a viure


Passejo lluny de la tristor
en aquest nou dia il·luminat pel sol
el cel blau em diu
que la tempesta ha arribat a la seva fi


Sóc una flor marcida
buscant la seva primavera
Ara més que mai
sé que la trobaré tard o d'hora

Comentaris

  • Amarantina, la flor dels poetes[Ofensiu]
    Avet_blau | 23-12-2007 | Valoració: 9

    Evanthia, flor que floreix,
    que dona llum i color, i per tant vida.
    Hi ha camins que semblant màgics,
    i cels blaus que aparenten bonansa,
    però la vida es un pas de núvols, tempestes i cels serens,
    l' únic important es que la flor no marceixi malgrat els entrebancs;
    com l' amarantina la flor dels poetes, que no perd mai el color !

    Avet

  • M'agrada aquest nom, Evanthia.[Ofensiu]
    jacobè | 23-12-2007

    Una flor que floreix és la que busca la pluja fina i la llum que no encega: avui o demà trobarà la seva primavera.
    eva

l´Autor

Foto de perfil de Evanthia

Evanthia

4 Relats

10 Comentaris

3506 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
El dolor em va matar i ara decideixo emprendre un nou camí.
Intento trobar llum en la foscor a través de les meves paraules, intento oblidar, curar les meves ferides, sobreviure.
Sóc una flor marcida que intenta trobar la seva primavera.


Per contactar amb mi:
sandra_barna89@hotmail.com


També podeu visitar el meu blog:
www.handofsorrow.blogspot.com