Cercador
Evanthia (Flor que floreix)
Un relat de: EvanthiaPors que moren en un somriure
històries que busquen el camí de l'oblit
pensaments que lluiten per veure la llum
després d'anys de restar en la foscor
Camins que prometen ser menys dolorosos
que em disposo a descobrir pas a pas
una lluita s'obre davant meu
per aprendre de nou a viure
Passejo lluny de la tristor
en aquest nou dia il·luminat pel sol
el cel blau em diu
que la tempesta ha arribat a la seva fi
Sóc una flor marcida
buscant la seva primavera
Ara més que mai
sé que la trobaré tard o d'hora
Comentaris
-
Amarantina, la flor dels poetes[Ofensiu]Avet_blau | 23-12-2007 | Valoració: 9
Evanthia, flor que floreix,
que dona llum i color, i per tant vida.
Hi ha camins que semblant màgics,
i cels blaus que aparenten bonansa,
però la vida es un pas de núvols, tempestes i cels serens,
l' únic important es que la flor no marceixi malgrat els entrebancs;
com l' amarantina la flor dels poetes, que no perd mai el color !
Avet
-
M'agrada aquest nom, Evanthia.[Ofensiu]jacobè | 23-12-2007
Una flor que floreix és la que busca la pluja fina i la llum que no encega: avui o demà trobarà la seva primavera.
eva
l´Autor
4 Relats
10 Comentaris
3506 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
El dolor em va matar i ara decideixo emprendre un nou camí.Intento trobar llum en la foscor a través de les meves paraules, intento oblidar, curar les meves ferides, sobreviure.
Sóc una flor marcida que intenta trobar la seva primavera.
Per contactar amb mi:
sandra_barna89@hotmail.com
També podeu visitar el meu blog:
www.handofsorrow.blogspot.com