Cercador

Llista categories

Evadir-se, no?

Un relat de: Ania

A vegades ho penso. Penso que seria molt bonic haver pogut viure fa molts molts anys. Quan sonava la música de veritat, a la ràdio, quan a la televisió hi havia dos canals, o inclús abans; quan encara no hi havia televisió. Quan al poble, o a la ciutat, només hi havia un "afortunat" que tenia cotxe. Quan no hi havia telèfons, ni fixos, ni mòbils. Quan la gent es veia i parlava més cara a cara. Sí, quan feiem més vida al carrer.
Quan volies quedar amb algú, l'únic que ajudava a organitzar la quedada era el temps. Quedaven a tal hora, a tal lloc. No hi havia tan de control. Eren més "lliures". Vivien més.
Potser sí, la vida era més dura, no hi havia tantes facilitats com abans... Exacte! Ara, penso, hi ha massa facilitats. Massa facilitats i massa papers, massa tecnologia i tot. Ens encanta avançar, inventar coses noves, perquè ens cansam de tot aviat els humans (i m'incloc, ja que jo "m'he cansat" d'aquest món, d'aquest present, i penso que m'hauria agradat viure fa molts i molts anys).
No he tingut l'oportunitat de provar-ho (ni la tindré, suposo), però em guio pel que em conten els meus avis i pares, tant bo com dolent, i penso que hauria estat bonic.

Comentaris

Afegir comentari

I com no... [Ofensiu]
Jon | 10-12-2013 | Valoració: 10
Un bon desig i una bona invitació... viatjar al passat i trobar la teva època i el moment ideal, amb la persona ideal potser? El que és segur és que aquesta experiència no la podrem viure mai, però per altre banda, el que és pràcticament segur és que si es pogués complir aquest desig i poguéssim anar cinquanta o cent anys enrere, tampoc estaríem bé i encara voldríem anar més endarrere. És difícil, perquè vivim en un món totalment imperfecte, però de fet hi ha alguna cosa perfecte? ... en part aquesta és al màgia de la vida... segurament una vida perfecte no tindria la substància que te.

No sé perquè respiro una mica de pessimisme i desànim en aquest relat crític/ assaig... de fet hi ha qui diu que els desitjos del cor es compleixen i viure en un món millor només depèn d’un mateix, perquè al cap de vall som nosaltres mateixos els que ens creem el nostra entorn.

Una abraçada i et desitjo molts ànims.

Cesc (Eloi M.)

Per cert, ara que hi penso... si que podem viatjar en el passat: escrivint i creant... per exemple un bon relat. (sort)
Perdre la comunicació[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 26-10-2013 | Valoració: 10
Tens tota la raó del món. La gent cada cop parla menys, fa gestos i no es saluda. També jo estic marejat amb tanta tecnologia. cada cop que surt una novetat és un artilugi que et deixarà endarrerit al cap de sis mesos. Constantment estem quedant endarrerits. Enyoro simplement un "Bon dia", un "gràcies", un "perdoni" i un "com estàs?". M'empipen els muts que no ho són. En fí, felicitats pel teu relat i per les reflexions que em fas sortir de la boca. Una abraçada.

Aleix