Euskadi

Un relat de: Silent

Vaig curtir la meva adolescència
grimpant tossuda les més altes muntanyes
Començàvem plegats aquell futur
bebent-me les històries d'altres temps
ballant antigues dances de victòria
cantant zortzikos,
refugiats en l'agreste natura.

Em va ser fàcil comprendre el seu dolor
contemplant maravellada des dels cims,
crepuscles de colors indescriptibles
mentre cantàvem:

Eusko gudariak gara Euskadi askatzeko...

Em va ser fàcil comprendre el seu dolor
per perdre les arrels de tot un poble
sota la dement intransigència
que fa de la por a una altra cultura,
la pitjor arma,
en mans de la ignorància.

Em vaig endur quelcom més poderós:

L'amor a aquest maravellós país
i a la seva cultura.

Comentaris

  • F. Arnau | 05-07-2008 | Valoració: 10

    M'he sentit identificat amb tot el que dius al teu poema. Crec que és així, com dius a la segona part:

    "Em va ser fàcil comprendre el seu dolor
    per perdre les arrels de tot un poble
    sota la dement intransigència
    que fa de la por a una altra cultura,
    la pitjor arma,
    en mans de la ignorància.

    Em vaig endur quelcom més poderós:

    L'amor a aquest maravellós país
    i a la seva cultura."


    A mi també em va passar el mateix, com deixe una mica entreveure en totes les mencions a aquella terra que, com deia Raimon, té tots els colors del verd.

    Salut!

    FRANCESC

    PS Ací et deixe un exemple: HAIZE ORRAZIA.
    Espere que t'agrade...

Valoració mitja: 10