Cercador
Eufòria, màgia o amor?
Un relat de: arairam- Compartir:
I no sé si tot és un somni,
i no sé si tot és un miratge,
si el que veig és veritat…
I quin somni! Em frego els ulls. Avui la lluna sembla més gran que el món, brilla, té un color especial. Sembla que el terra empenyi el meu cos, jo, petita, insignificant, segueixo estirada amb els braços oberts. El cel va baixant, l’herba em rodeja, jo m’apropo, més i més. Cada vegada sento més a prop les estrelles, estiro la mà, les puc tocar! Començo a riure, com si es tractes de fer que el so arribi a l’altra punta del món, per fer aixecar un australià del llit preguntant el motiu de les meves rialles.
-Sóc feliç, seria la meva resposta.
El que sento a la meva panxa no són papallones, són avions, avions de guerra que disparen míssils a tota velocitat. Aquests però, no intenten fer mal com a la trista realitat. Els míssils que rebo jo per dins, estimulen els meus sentits, fan que rodoli pel terra, bojament, com les nenes de cinc anys. Intento amagar-les, sostenir aquestes rialles, no puc. Noto com les llàgrimes rellisquen per les meves galtes, deixen marca sobre el meu vestit, brut de fang.
Ha començat a ploure, m’aixeco i corro saltant, posseïda per l’exèrcit intern, el que us he anomenat abans, ara s’han multiplicat, són milers d’avions els que volen i busquen el camí de sortida d’un cos tan petit, però tan ple d’amor.
Les pupiles se’m dilaten quan escolto el moviment del riu, el segueixo, em trec les sabates i corro descalça... Arribo al salt d’aigua, perquè no? Arrossego el vestit dins el riu, pesa, s’ha tornat transparent. És hivern, però no tinc fred. És fosc, però per mi tot té llum, tot té vida. Enfonso el cap dins l’aigua, silenci. L’únic soroll és dins meu, sí, el meu cor batega amb força, com si estigués apunt d’esclatar i tenyir tot el riu d’un vermell preciós. Quan surto de l’aigua m’estiro a les roques, el cant dels grills em relaxa, m’adorm.
Surt el Sol. Perquè volem les drogues si el millor Èxtasi el tenim dins nostre? Només has de trobar la persona adequada, aquella que despertarà tota aquesta màgia. Quan la tinguis davant ho sabràs.
Espero que tu també passis una nit així.
i no sé si tot és un miratge,
si el que veig és veritat…
I quin somni! Em frego els ulls. Avui la lluna sembla més gran que el món, brilla, té un color especial. Sembla que el terra empenyi el meu cos, jo, petita, insignificant, segueixo estirada amb els braços oberts. El cel va baixant, l’herba em rodeja, jo m’apropo, més i més. Cada vegada sento més a prop les estrelles, estiro la mà, les puc tocar! Començo a riure, com si es tractes de fer que el so arribi a l’altra punta del món, per fer aixecar un australià del llit preguntant el motiu de les meves rialles.
-Sóc feliç, seria la meva resposta.
El que sento a la meva panxa no són papallones, són avions, avions de guerra que disparen míssils a tota velocitat. Aquests però, no intenten fer mal com a la trista realitat. Els míssils que rebo jo per dins, estimulen els meus sentits, fan que rodoli pel terra, bojament, com les nenes de cinc anys. Intento amagar-les, sostenir aquestes rialles, no puc. Noto com les llàgrimes rellisquen per les meves galtes, deixen marca sobre el meu vestit, brut de fang.
Ha començat a ploure, m’aixeco i corro saltant, posseïda per l’exèrcit intern, el que us he anomenat abans, ara s’han multiplicat, són milers d’avions els que volen i busquen el camí de sortida d’un cos tan petit, però tan ple d’amor.
Les pupiles se’m dilaten quan escolto el moviment del riu, el segueixo, em trec les sabates i corro descalça... Arribo al salt d’aigua, perquè no? Arrossego el vestit dins el riu, pesa, s’ha tornat transparent. És hivern, però no tinc fred. És fosc, però per mi tot té llum, tot té vida. Enfonso el cap dins l’aigua, silenci. L’únic soroll és dins meu, sí, el meu cor batega amb força, com si estigués apunt d’esclatar i tenyir tot el riu d’un vermell preciós. Quan surto de l’aigua m’estiro a les roques, el cant dels grills em relaxa, m’adorm.
Surt el Sol. Perquè volem les drogues si el millor Èxtasi el tenim dins nostre? Només has de trobar la persona adequada, aquella que despertarà tota aquesta màgia. Quan la tinguis davant ho sabràs.
Espero que tu també passis una nit així.