Eufemismes orgànics

Un relat de: Sibil·la

Primer pas: separar el plàstic del vidre de cartró que està fet d'orgànic (!).
Endevina endevinalla....

Reciclatge d'objectes de vides d'ostentació.
Reciclatges homeless d'aliments capitalistes.

Segon pas: viure en un carrer novaiorquès on la brossa es llença al carrer.
Mentre sopo tranquil·lament teleporqueria i el fast food de la cuina moderna,
Endevina endevinalla...

Sorolls de bosses i gent que practica el reciclatisme....
Mescla del reciclatge del materialisme???

Tercer pas: separar el plàstic del vidre de cartró però SOBRETOT l'orgànic! I sobretot tot allò que sigui més o menys digne de menjar...
Endevina endevinalla...

Per què?
Doncs perquè tota la gent que rebutja el sistema puguin nodrir-se d'aliments d'ostentació...
I per què em sento tan culpable, trista i defallida? Per què em fa ràbia quan veig la Barcelona de les hipoteques inaccessibles que permet la pobresa extrema???

Reciclatge se'n diu!!
Hipocresia!!!
Paraules eufemístiques per tapar-li les vergonyes al sistema!

M'agradaria ser una homeless lliure de culpabilitats que pogués caminar alegre i feliç mentre regnés la utopia! Però oh crua realitat!!! Ens tapes els ulls, cega?

Tornem-nos els Eros d'una espècie que no es diferencia, que té les mateixes oportunitats i que, sobretot, no es deixa trepitjar pel CONFORMISME!!

Restes sobreres
d'alimentació
d'una vida plena
d'ostentació....

Comentaris

  • Lectura selectiva[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-06-2007

    De la mateixa manera que hi ha endevinalles per a les criatures menudes i altres per als grans, també hi ha etapes diferents en la vida: unes són per escriure sense cruesa ni tristesa pel que passa a la nostra societat, altres són per destacar els fets amb els colors més forts del nostre pinzell, com tu has fet ara.

    M'agrada llegir-te i per això segueixo la teva creació, i m'agrada descobrir que de tant en tant tornem a coincidir en algun detall, com ara en el joc de les endevinalles, retratant realitats ben diferents però complementaries: des de l'opulència continuada que necessita consumir per sentir-se a gust, fins els moments en què a penes necessitem res més que la natura per sentir el gust per la vida, endevina, endevina, quin instant ens fa més feliç...

    T'envio una abraçada des de la primavera que acaba,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sibil·la

Sibil·la

28 Relats

60 Comentaris

33244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
IL·LUSTRACIÓ: DOLORS MARTÍNEZ

Què dir-vos de mi? Només que em sento com la Sibil·la de Cumas, condemnada a envellir eternament i, fruit d'això, a tenir plena consciència de tot. Enmig d'aquest univers complex, que és caos però també bellesa infinita, només em queda una ocpió: compartir els meus pensaments amb altres ànimes que no comprenen l'enigma del món i que, per això, s'expressen amb paraules.

Podeu llegir contes meus nous a
http://365contes.blogspot.com/

I podeu contactar amb mi a la següent adreça: sibil.ladecumas@gmail.com