Cercador
Ets...
Un relat de: onatge- Compartir:
Ets la tramuntana
quan amaina,
el capvespre amb
els collarets de llum...,
la rosada al vol
de la brisa.
Ets la primavera
en estat pur,
el silenci quan
acaricia, la lluna
mestressa de totes
les marees.
Ets camí i destí,
la dida de la il•lusió,
bateig a vida,
la cala abraçada de mar...,
veu i paraula
crit i passió.
Quan els sentiments
s’embruixen, ets tu.
Quan el pensament
se’m fa estel, ets tu.
A la flor de viure
cada pètal és un desig...
El poema no té cos,
només cor i ferida.
No hi ha temps d’espera,
tot és camí paral•lel
endavant i sense cruïlla.
Però malgrat tot, ets...
onatge
Comentaris
-
onatge[Ofensiu]Xunxi | 15-06-2011 | Valoració: 10
Preciós poema per els enamorats de les ones i de la vida, sembla que naveguis per el poema , a vela , amorosament per el teu preciós onatge,
Una abraçada
-
Metàfores precioses ![Ofensiu]Nonna_Carme | 28-05-2011 | Valoració: 10
Collarets de lum...
La lluna mestressa de totes les marees...
Gràcies pel teu comentari, onatge! Ara ja estic tanquil-la!
Salutacions! -
Relaxant [Ofensiu]Naiade | 23-05-2011 | Valoració: 10
Un poema que encisa, se t’endu vent enllà, deixant-te bressolar, gaudint les carícies que t’embolcallen amb sabor a marinada.... A mesura que llegeixes, ets vas impregnant de calma, de pau.
Una abraçada
-
Paraula amb sal[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-05-2011 | Valoració: 10
Les teves poesies són l'expressió perfecta, la unió que abraça suaument la paraula i la mar. Els sentiments sembla que s'expressin millor al costat del mar, mirant la cala, mullant-se els peus. M'has fet pensar en la Cala Pedrosa de Tamariu, sota el Far de Sant Sebastià. Descrius unes imatges tan líriques com la contemplació de l'horitzó. Gran poema, gran relax després de llegir-lo. Gràcies per fer-ho. Una abraçada.
Aleix
Valoració mitja: 10
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
393865 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com