ETS UN HOME? MILLOR, SÓC UNA DONA .

Molt interessant aquesta poesia, sobre si ets un home o tal volta ets una dona.
Té un estil molt concret, sobre aquesta dualitat, que es ressalta com a una cançó, doncs fa una rítmica molt precisa quan l'ha estic llegint.
La meua felicitació, Annalls.
Una abraçada...
Perla de vellut

Tot això ets tu i encara més... Per a mi l'ésser humà no està mai definit, perquè cada instant és diferent, segons el que es va esdevenint. Explorar l'ambigüitat pot representat una experiència gratificant a nivell personal. Ets curiosa i això fa que et mantinguis jove, d'esperit. Salut, Nil.

La ambigüitat del individuo ens fa passar aquestes feinades.
Una forta abraçada.
Pinya de rosa

Vol dir allò dels hemisferis, que tenim el masculí i el femení tant homes com dones?
La pel·lícula en què t'has inspirat no l'he vista, serà això.

Uns versos lliures escrits a raig, fan pensar, i alhora 'fan pensar'.
Podríem saltar a corda al ritme de cadascun i anar-los dient.
Recordo la sensació d'entrar i saltar, i no tallar la corda i el sortir i saltar amb més nenes, al pati. I el picar de la corda.
La corda entrar sortir
la corda crea una forma invisible en l'aire i baixa
la corda que pica al terra
la corda amb l'energia de dues persones que la fan picar
i que més d'una vegada, si en saben, adequen a qui salta.
Un, dos, tres, quatre, cinc...

Abraçada!


Mena

Fantàstic poema, ideal per a una cançó. Les frases concretes, breus, d'una sola paraula són un element perfecte per a cantar, per a recordar la tonada. La repetició d'aquestes paraules poden ser això, la tonada. El retrat d'una vida, d'una persona en unes lletres precises i concretes, perfectament definidores de la complexitat de l'ésser humà, home o dona. M'ha agradat molt i molt. Una forta abraçada.

Aleix