Cercador
Ets tu?
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Ets tu tardor, que arronses les fulles meves
i m'enfonses en aquest enyor?
Sé, que tot temps s'aplega, que cal també tancar els ulls en espera.
És però, en aquest punt d'inflexió de l'onada del respir que sento el cor defallir, sota l'ànsia de la por.
En un mar de sensació, en que som aigua i llum, aire i foc, en dansa, no sabem si eterna,
que ara i en terra ferma, voldríem totalment comprendre, trobar-li els versos; Aprendre; esdevenint per sempre, flama constant de nou amor.
Comentaris
-
És ella[Ofensiu]Unaquimera | 22-10-2008
Sort que he passat avui a llegir-te... No hagués volgut perdre'm aquest poema!
Em sembla, a més amés, que he triat el dia perfecte per fer-ho, ja que he connectat de seguida amb els teus versos.
Per cert, has llegit ENYOR? Si ho fas ( no t'ocuparà gaire temps! ) veuràs que ambdós resulten propers.
T'envio una abraçada càlida en mig del primer dia fred d'aquesta tardor
-
Hola Epi[Ofensiu]surina | 20-10-2008 | Valoració: 10
Ets tu qui ha escrit aquest poema?
Et sento incansablement alegre. Però la tardor ens canvia el color del món que es torna vermell i groc amb moltes fulles per terra.
És impressionant i molt bonic, com el teu poeme.
Salut i sort!
Irene Tironi -
haurem de fer-ne un recull[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 12-10-2008 | Valoració: 10
dels poemes tardorencs que anem escrivint.
M'ha agrat molt el teu poema, escrit amb molt de sentiment.
Una abraçada i mercès pel teu comentari, si el meu poema t'ha servit a tu, ja en tinc prou, bé com deien els asteques, hola jo!
Ferran -
Després de la tardor[Ofensiu]Nubada | 27-09-2008
vindrà l'hivern, i li seguirà la primavera.
Passarà l'estiu i tornarà de nou la tardor.
I esdevenim per sempre, flama constant de nou amor.
-
Després de la tardor[Ofensiu]Nubada | 27-09-2008
vindrà l'hivern, i li seguirà la primavera.
Parrà l'estiu i tornarà la tardor.
I esdevenim per sempre, flama constant de nou amor.
-
M'ha agradat [Ofensiu]Josoc | 27-09-2008
molt el teu relat. Potser perquè està molt en consonància amb l'últim meu publicat. M'hi he sentit en sintonia, t'invito a llegir-lo.
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427225 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com