ets tu

Un relat de: natasha

Torno aquí i res del que crec avui s'assembla a l'ahir,
penso que tot és inútil i res més et puc dir.
Ets allí, amb una resposta preparada per donar,
paraules amigues que m'ajuden a veure-ho clar,
tot el que és millor, el que per tu jo hauria de fer.

Perquè ets tu qui em fa sentir a gust,
et dono les gràcies per tot amb la cançó.
Perquè sóc jo qui pensa tot això,
no canviaràs unes idees que duraran.
Tu ets així, algú important.

Miro al cel, i tu ets el més brillant de tots els estels,
aquell que amb la llum em guia, m'ajuda.
Canviarem, el temps passarà i tu seguiràs allà,
en un petit racó del meu cor per sempre més.
Aquests moments no poden caure en un llunyà oblit.


No oblidaré, ho agrairé,
no llençaré paraules per no res.

Comentaris

  • bon poema[Ofensiu]
    Nyanga | 14-01-2010

    És bo no oblidar, sempre i quan l'oblit no faci malt. També és molt bo donar les gràcies...sempre i quan et vulguin escoltar!
    Una abraçada!

  • sempre tenim el que un dia va ser per nosaltres[Ofensiu]
    Lèvingir | 29-05-2008

    molt endins dels nostres pensaments, dels nostres records.

    Lèvingir

  • poema cantat ...Precios [Ofensiu]
    Densito | 27-05-2007 | Valoració: 9

    Abans que res, et vull agrai els teus comentaris...Moltes Gracies !!!
    aquesta setmana,amb temps, em llegire els teus relats.
    Salut i endavant.

  • M'encanta com expresses![Ofensiu]
    Em Perds... | 05-11-2006 | Valoració: 9

    <> De tot em quedo amb això. jo també tinc un estel que brilla amb mi i el porto a tot arreu.

    Molt ben escrit, li ensenyare al meu estel i li dire... ho ha escrit una bona poetesa, qdat amb això perque ho sento per tu.

    1a abraçada molt forta!

  • Sareta_16 | 24-07-2005 | Valoració: 9

    escrit senzill i simple però ple de tendresa i sentiment! No és dels típics que són empalagossos sinó que amb el joc de paraules que has fet t'ha quedat molt bé!^^

    M'agrada la teva forma d'acabar-lo:
    No oblidaré, ho agrairé,
    no llençaré paraules per no res.

    Et seguiré llegint Judith!:)

  • "no llençaré paraules per no res..."[Ofensiu]
    Capdelin | 28-01-2005 | Valoració: 10

    wapo!!! poètic, profund... jo sempre dic que si en un poema hi ha un o dos versos sensacionals... el poema està salvat i la POESIA s´hi adorm satisfeta... perquè quan parla el cor enamorat... no cal tampoc enfarfegar massa l´escrit, semblaria NO sincer... sembles una pintora que amb unes poques pinzellades finals... embelleix l´obra d´art...
    aquesta vegada no cal fer jack al rei (je je je )... pot acabar tranquil-lament en... "tables"... mig cor per a cadascú... tens suavitat en les teves mans de seda... com la musa o sirena del dibuix del costat... que entre polsims de lluna... pentina versos a dofins xops de blau de mar.
    ptons i una abraçada... judith, wapixima!!!!

  • ets tu... i sempre seràs[Ofensiu]
    George Brown | 21-01-2005

    Que bonic és sentir quelcom així per algú. Quan estimem algú, res ens pot evitar sentir això, pensar amb aquella persona amb un somriure... imaginar, somiar... i estar agraït a l'altre persona pel simple fet de ser. I com molt ben dius, el pitjor que podem fer és oblidar aquest sentiment, jo penso molt amb les persones que he estimat (i continuu estimant!!) i encara que en algun moment puntual m'hagin fet mal (o me l'hagi fet jo!), recordo tots els moment feliços i somric... no hem de viure dels records, però que bonic que és recordar aquells moments.
    M'ha agradat molt el poema (o potser hauria de dir la cançó?? esta pensat per ser una cançó? m'agradaria escoltar-la!). M'ha agradat especialment el vers: ‘Canviarem, el temps passarà i tu seguiràs allà,', és tota una declaració: ‘malgrat tot, sempre seràs especial per mi'... quin sentiment més maco...

    una abraçada,
    Jordi.

Valoració mitja: 9.25

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de natasha

natasha

65 Relats

275 Comentaris

70175 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer una matinada d'agost del 1988 a la ciutat dels quatre rius (Girona).
Química professionalment parlant trobo en les lletres el meu millor refugi, on plasmar sensacions, desfogar-me durant un mal dia o volar pels núvols... escriure s'ha converit en una forma de deixar anar allò que penso però que no dic.
El meu camí seria més feixuc sense els amics i la família.
Gaudeixo amb una bona musica, un bon llibre, una conversa, el bàsquet o amb la simple tranquil·litat davant del mar.

si teniu alguna cosa a dir: judithgirona@hotmail.com

*tot comentari o crítica serà benvingut