Ets tu , Lluna i bessona de la meva realitat.

En algun moment va perdre el nord, va sentir que s'acostava el moment. Pocs dies després d'haver tingut un somni una mica estrany, ell va saber que el destí li deparava un que una mica incert.

Eren les 15:00 h i desprès d'una petita reunió amb els seus companys de treball, voluntaris com ell, en el típic restaurant Xinés de la cantonada... allà on són tan amables i servicials i al final et claven una castanya amb el preu del menú !!!.
Dons be, tot arribant al local vaig sentir una petita fiblada al cor, que era aquell sentiment??, hores més tard ho sabria; ella, va entrar per la porta tot preguntant per la cap d'Agrupament, la qual no hi era... per variar, arribava una miqueta tard.

Hola, he vist que buscàveu monitors i acabo de fer el curs.. i.. fas castanyes?? . Bé ja podeu imaginar que se'm van caure algunes castanyes al tornar a sentir un altre fiblada , aquesta vegada si que vaig saber a motiu de que venia.

Després de la presentació (realment una mica patètica per part meva) i l'ensopegada amb el foc i les castanyes, vaig adonar-me'n de que havia algo més que necessitava conèixer d'ella. Dia intens i per a rematar-ho després de la feinada d'un dissabte (no com a qualsevol altre) d'inici de trimestre ( be... es pot considerar així perquè encara no havíem començat a fer una tasca seriosa sinó que encara ens quedava despertar d'un llarg període d'estrès post- vacances i pensar en objectius, un pla de treball, les sisenes.... pfffff ) com no, necessitàvem rematar-ho en un lloc de culte per a nosaltres, el " birrodróm" , més conegut com L'Irlandès.

Allà va esser on un Mai , Mai va fer que els meus petits ulls semblessin plats i les meves orelles s'allarguessin 2 pams per a quedar-me bocabadat escoltant les teves paraules i mirant els teus ulls. Malastruc !!! nanu ja hi tornem, t'has tornat a enamorar?? Quantes vegades hi has caigut?? Perquè no et planteges obrir un negoci? Carabasser potser?.

No parava de repetir-me a mi mateix que aquell dia , les fiblades, i ella ... tenien algo que veure i del cert així era. Setmana rere setmana i malgrat tenir al cor ple de foradets causats per d'altres relacions , vaig voler conèixer qui eres i com eres... be, Geminis?? Uiii... aquesta va esser la paraula que va fer detonar algo dins meu .

Érem tan iguals però tan diferents, les petites coses feien que el nostre món brilles com aquell qui diu. Amagant el que sentíem ( perquè... els dos sabíem que hi havia algo mes que química) , i coneixent-nos per Internet , varem trobar una mena de Joc , ben be no trobo la paraula per definir que era ni que es.. "les preguntetes", aquelles per les quals ens varem començar a donar la ma sota la taula sense que ningú ens veies, vermells d'impotència i no saber que sentíem, i atacats sota la mirada d'amics.

Tot anava transcorrent a un ritme que ens feia sentir còmodes o almenys a mi...; finalment va sortir la paraula que tot o fins el punt on jo arribava a veure trencaria el camí... be ja sabeu, aquella que havia causat malestar durant els primers 2 anys de l'agrupament... (PORLA).

Un sopar entre amics (monitors) i allà va quedar tot dit, setmanes mes tard i després d'un mail, una conversa i un virus cibernètic veia trontollar el que pas a pas havia estat un somriure i un caliu.

Sabia que marxant a la Muntanya ( al bungalow que havia reservat la nit anterior fen-te creure que marxàvem amb tenda i passaríem fred, i sobretot els 2 sols coneixent-nos però menjant-nos el cap per el succeït) no s'arreglarien les coses i encara pitjor t'hagués allunyat mes de mi .

Vaig pensar que mes valia tenir-te prop , encara que fos com a amistat, i conservar 3 amics de veritat, que simplement ajornar un problema que cada vegada s'aniria fent mes gran. Així que amb la veritat per davant volia acabar amb el malestar i la solució va esser fer un sopar i arreglar el que jo havia espatllat.

Després d'una llarga nit que m'ha deixat molt a pensar, reflexionar i sobretot a fer.. puc dir que si , he estat mentider com molts però ara no ho vull ser, no em vull amagar en la multitud sinó sortir-ne encara que sigui escaldat per les meves mentides.
" T'he estat totalment sincer, i ara i aquí et dic que t'estimo, he trobat algo per a tu..."
Dies enrere, ell havia estat buscant una cançó que l'havia marcat; tractava sobre l'amor entre 2 persones que es coneixien poc a poc i acabaven essent una de sola.

Després varen marxar per un mateix camí amb objectius diferents, i aquella nit va esser el punt , potser un punt i a part, potser un punt i final, potser un punt suspensiu.

Pocs dies després ( ja que entre malalties de l'un i de l'altre no s'havien pogut tornar a trobar...) i després d'una excursió , i un sopar d'aniversari on ella no havia pogut assistir per motius de salut... ell, nerviós i amb malestar per haver abusat dels SMS , sentia que havia envaït l'espai de la noia , i guardava sota pany i clau 3 presents que havia comprat per ella tot amb la intenció de donar-li algun dia , no obstant no trobava el moment ni la manera de donar-li perquè la sensació que sentia era d'estar molt al damunt d'ella.

Be, la trobada va esser en un petit bar - restaurant ja conegut per tots aquests amics, no obstant nomes hi eren ells 2. La relació s'havia enterbolit i distanciat últimament, no obstant els 2 estaven contents de veure's; ell tornava d'excursió cansat, però duia un somriure d'orella a orella perquè veia que ella ja no estava malalta i que feia molt mes bona cara i veu que per telèfon. Ella és mostrava encuriosida per cada cosa que ell deia sobre l'excursió. No obstant el tema de l'excursió s'exhauria i començava a fer-se vigent que tard o d'hora haurien de parlar d'ells, dels 2, de la seva... "relació".

Passet a passet avançaven i retrocedien per trobar un camí conjunt , i així va esser, encara s'havien de conèixer i deixar viure el moment . Junts... potser si, però encara havien de caminar de la ma i sentir ...

Ella, va marxar a casa; ell ,cap al metro.. poques passes mes tard, va enviar un missatge donant-li les gràcies per la trobada i per el temps.

A dia d'avui, però, necessiten temps per a viure i conèixer, ell està enamorat però vol donar-li temps i espai, per a viure i conèixer. Sent que cada paraula l'allunya un instant més i per això dubta en cada pas però fer intenta cercar una resposta al seu amor, mai confós amb simple desig






De Petit Marrec per algú que estimo i vull seguir estimant com a amic o com a el que sigui però al teu costat, oferint-te les coses bones i dolentes de mi, i compartint cada moment que els 2 vulguem.