Ets màgia

Res és igual,
després busques refugi
en braços aliens,
i l'escalfor del moment
es torna naufragi i dol,
camines sol
en els passadisos del destí
buscant un poc de sol,
esgarrapes als records
instants que mai més tornaràn.

Alçaràs el cap,
entre xiscles de dolor,
esperaràs envà,
i les ferides es perdran
entre els solcs de les llàgrimes.

I, arriba un dia,
que t'aixeques sol
sense saber perquè,
i la vida torna a ser la llum,
l'esperança,
d'un nou despertar.


Salut i ànims, força i tendresa, desperta, si vols, que ja és hora que tornis a somriure.

Un petonàs.

Pau