Ets lluny ....

Un relat de: shine

( Per a tu Capdelín )

Dons voltes i mes voltes, però encara no has trobat el lloc oportú,
per deixar volar la teva imaginació.
Lluny, a prop, no saps on ets, la realitat encara no ha arribat.
Busques un racó per deixar anar les llàgrimes, ahir perdudes.
T'estic mirant des de l'altre cantó de món,
et busco, no et trobo ....
Els teus ulls no em miren,
ets lluny ...
les teves llàgrimes tornen en aquest silenci que ara m'envolta.
Ets lluny ...
Vull descobrir-te amb el temps,
hi ha coses que encara, avui no entenc.
Ets lluny ...
Penso, mirant el paisatge des del tren,
encara ets lluny....
S'hem fa llarga l'espera,
trobo a faltar la teva presencia.
Ets lluny ...
però crec que no estic perdent el temps,
perquè cada minut, cada segon, en cada instant d'aquestes hores,
jo penso amb tu i per molt lluny que estiguis, encara que sigui molt gran la distancia que ens separi, encara que siguis lluny,
jo, penso en tu !!
Acies picim !!!!

Comentaris

  • gràcies...[Ofensiu]
    Capdelin | 18-01-2005 | Valoració: 10

    les distàncies fan que els sentiments... s´agegantin, agafin colors grisossos de melangia, desapareguin el cossos amb passions egoïstes i brillin encara més les ànimes que... amb mirada blanca, viatja en tren a l´altre cantó del món...
    "t´estic mirant des de l´altre cantó del món"
    què wuapo aquest vers...
    has escrit un poema romàntic, melangiós, on l´ànima vol però no pot, penso però no ho tinc, desitjo però he d´esperar...
    m´ha agradat molt... gràcies... estic tocat i enfonsat, com diu el meu amic OhCapita.
    felicitats... i moltes gràcies. ptons i una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de shine

shine

24 Relats

64 Comentaris

34198 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
CALLADAMENT

Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

Miquel Martí i Pol


** Per si algú vol xerrar una estoneta:



urgell38@hotmail.com