Ets la meva perdició

el ben dormir, ens cal molt amor i molt calor, també molta pau, fins i tot per dormir-nos per sempre
gràcies per les teves paraules i pels teus poemes
el darrer que m'has comentat el va moure la voluntat de fer les paus abans de marxar per sempre
sovint una mirada em dicta tot un poema i aquest n'és el cas

Avui tinc el dia per anar a parar a poemes teus on personifiques! Aquí trobem al Sr. Insomni. Aquell mal amic que es presenta quan no fa falta i quan volem restar desperts desapareix.

Vull resaltar l'encert que has tingut, creant una atmosfera ambigua, despistant al lector, i fent-lo creure que realment els versos van dirigits a una persona en concret.

I aquests preciosos versos:

si tens la meva paraula
que no em neguiteja
res ni ningú,

si et convenço
que estic en pau
amb el món,
amb tothom,
amb mi,

Dius en poquetes lìnies les causes principals de l'insomni, i intentes fer-li creure que tot està bé, que no hi ha motius perquè aparegui, però ai las, que aquí torna, i de nou les nits amb els ulls oberts!

Molt bon poema amiga brides! I per això et regalo un barret per vós, ple de matalassos i edredons plumes! Perquè l'insomni no pugui mai més guanyar-te la batalla!

Una abraçadota.

Salz.

amb una història sencera i desenvolupada, no idees soltes i boniques. Ell, l'insomni, desdoblegat per personificar-se i guanyar sentit, ella acceptant-lo com a cosa indefugible però reptant-lo a lluitar per aconseguir vèncer-la. Novament la serenitat en els teus mots i idees, en la forma, en el missatge o conclusió que en resulta.

Per a mi hi ha potser un excés de rima i potser un pèl llarg, però la història crec s'ho necessitava per produir el joc de significats.

Espero que això de l'insomni no sigui veritat, i sí només una metàfora o un exercici poètic.

foster

Bon final... qui ho hauria pensat...

Per què sempre pensem en l'amor quan llegim un poema?... estic convençut que tothom que ha llegit i llegirà aquest poema el primer que pensarà és que és un poema de desamor... també estic convençut que ho has fet expressament per enganyar al lector i sorprendre'l, cosa que s'agraeix, sempre és bo llegir algun poema original.

Malgrat el gir final, podria ben bé ser un poema de desamor, amb l'insomni com a metàfora de l'amor ja esgotat... quan ja l'únic que desitgem és allunyar-nos, passar pàgina i pensar en altres coses que ens acostin una mica a la felicitat perduda per moltes nits d'insomni...

m'ha agradat que a mesura que avança el poema va canviant el to que utilitzes, comença amb certa incomprensió i mica a mica et vas reafirmant en el teus pensaments fins arribar a un punt on l'única solució viable és la negociació (amb un petit to d'amenaça)... m'ha agradat.

una abraçada,
Jordi.

Veig que t'agrada guardar l'enigme fins al final! Mantens la tensió per saber de qui estàs parlant realment fins al final.
Vas llegint i penses: ostres, qui és que no le deixa dormir?: Un amor no correspost? Una parella massa pesada? o... buf! de tot... menys: Insomni! jajaja, no se m'havia acudit! (potser perquè jo no en tinc massa)

Molt bó.

que bo, quina gran idea, quin joc de paraules i de pensaments, quina sorpresa tan sobtada ... quin enginy,,, molt bo

només qui ho ha viscut sap com n'és d'emprenyador!!! t'enfades amb tu, amb tothom que plàcidament descansa, amb el rellotge que sembla que s'hagi revolucionat i tingui pressa per avançar.. i pateixes per l'hora en què t'has de llevar l'endemà i dones voltes i voltes al llit.. i ho passes fataaaaaaal!!
A vegades tinc insomni i ja m'ho prenc amb més calma..

Una abraçada!

ens ha deixat intrigats amb el teu regalet -que n'és, de bo!- de "comiat provisional", jo et corresponc humilment amb un altre. Juguem a misteris?

El relat és molt bonic, Però si el teu regal (com has dit al forum) és l'insomni. No gràcies. Era brome
El teu relat ha sigut molt bo. sobretot el final

Hola brideshead!
Alucino! tens menys relats publikats q jo i potser tens el triple de comentaris jejeje i en un relat en un sol dia 13 comentaris, deunidor no?jejeje.
la veritat no m'imaginava que era l'insomni. Potser per algun moment m'ha passat pel cap que era la consiència i tot.
Enhorabona! petons!!
Mítika

el tractament d'un problema tan comú.
Et felicito.
Una observació al comentari d'en Oh Capita: crec interpretar que els "si" d'aquest poema son conjuncions i no partícules afirmatives. Si és així, no els hi caldria l'accent gràfic.
Si m'equivoco, perdoneu-me. La gramàtica és una de les meves grans carències.

Brumari

Me'n descuidava

I jo que em preguntava el perquè de l'aversió... Potser l'amor s'ha dissolt, potser mai n'hi ha hagut, vés a saber! Poden ser moltes i molt variades, les històries.

M'ha agradat també perquè malgrat l'estructura pròpia del vers lliure té un cert ritme assolit, crec, amb un llenguatge planer, gens enrevessat, que et porta del principi al final sense n'hi adonar-te'n.

Si no em traeix la memòria, crec que no ets la primera a la web en parlar de l'insomni com un amant. Ara mateix, però, no et sabria dir qui fou.

I per altra banda, subscric els comentaris precedents i en especial el del Rubén; si n'arribes a descobrir el remei per lliurar-te'n, si us plau, compadeix-te de nosaltres, pobres mortals, i transmet-nos-el.

Una abraçada, brideshead, i gràcies per aquest poema sobre quelcom tan nostrat com és el nostre fogós amant de més d'una nit i el responsable de les ulleres que molt sovint se'ns dibuixen a la cara.

Salut,

Vicenç

...que el teu amant fos l'insomni.
I llegint les primeres estrofes, d'altra banda entre romàntiques i massoquistes (potser una cosa té de l'altra) pensava que es tractava d'algú i que si el deixaves entrar seria perquè volies...
No sé si això et servirà per l'insomni (reconec que queda agosarat)!

PD: Si no funciona, que és el més segur, pots seguir somiant amb els ulls oberts i regalar-nos més d'aquests poemes màgics!

Es veu que l'insomni et dóna per a creació literària, ja que el poema té ritme i a més té un final de "suspense".Molt bé

Està fantàsic el poema, però em pareix que no et lliuraràs de l'insomni. Si trobes el remei, dis-m'ho, perquè de vegades és horrorós passar-te hores redolant al llit, neguitós. I em passa sovint sense motius aparents, quan no estic calfant-me el cap (molt usual, per altra part).
Almenys tinc la sort que necessite poques hores de son, perquè sinó no sé què faria...

sàvia, de llesta, d´experimentada...
prepares bé el poema, el dissenyes, el situes, uses estratègies, falses aparences... i arribes al final... i, BOOOM, sorpresa!!!
què n´és de maco... enganyar al lector, portar-lo per camins amb interrogants i dubtes... que no endevinin el poema abans de llegir-lo...
Fantàstic!
PD ( nota d´humor ) si el que somies és guapo = SOMNI... si el que somies és lleig, horrorós = INSOMNI
Per a mi, els teus poemes són... un SOMNI!!!

he parlat del Capità i Llibre, es veu que s'han creuat els nostres missatges ..


una aferrada

Conxa

Crec que el capità i llibre ho han dit ja tot, però a mi m'has deixat amb la boca oberta ...


Una aferrada

Conxa

Fins al final no acabes de veure clar quin és el motiu del teu neguit. Pactar amb ell, fer-li entendre (o fer-te entendre a tu mateixa) que no tens cap motiu per estar preocupada.
Que fotut és això de no poder dormir bé, a lendemà estàs fet pols i si dura molts dies acabés esgotat i perdut. Com pots veure, jo també n'he patit. Maleït insomni i mateïts malsons, mira que és complicat el cervell!

M'ha agradat molt aquest poema, és original. realista i força intrigant...
El títol tampoc té desperdici!

Felicitats!

puc dir al que ja ha comentat OhCapità. Les seves paraules són, si fa no fa, les meves (espero que no em reclami drets d'autor!).

Només dir-te que comprenc el neguit que traspuen els teus versos perquè m'insomni és un vell amic meu, també. I tot i que de vegades el positivitzo (o sigui, ras i curt, que intento aprofitar el temps), la veritat és que la majoria de les vegades m'arriba a posar molt i molt nerviosa.

Però vés! Què hi farem? Per què la veritat és que no sempre acut a mi quan passo una temporada especialment neguitosa o problemàtica. De vegades em visita sense venir a tomb, sense solta ni volta.

I de la mateixa manera que t'ha dit OhCapità, molt original, la manera de parlar-nos d'aquest tema. Un tractament original.

Salut! I que et vagi molt i molt bé, la teva absència, allà on els vents et portin.

LLIBRE

* El títol és bo. Introdueix una realitat sense que el lector
s'esperi el final
* Indueix a pensar que el tema és un altre en les primeres estrofes,
l'amor, després, el record. Fas tenir al lector expectant.
Immillorable.
* Transmets, després d'una segona lectura, que es fa necessària per
acabar de tenir una visió total després del desenllaç, el que
pateix tot insomne. Acabes parlant amb l'insomni, desprès de la
desesperació, quan un ja no pot més.
* I com acabem tots intentem pactar-hi.
* Després els dos següents versos intueixo que consideres que
l'insomni ve produït pel fet de no ser feliç. No em convenç la
idea però la forma sí (jo he estat feliç i sempre l'he patit). Tot
i que en els _si_, els hi hauries de posar l'accent gràfic, la
gent a relats s'està tornant molt primmirada, i el condicional no
hi lliga i has de tornar a començar el vers. :-P
* Al final decideixes lluitar contra ell, i li plantes cara. I
deixes una pregunta oberta, que tant tu i jo sabem que no té
resposta. Potser quan siguis feliç?

Estic impressionat com has abordat el tema de l'insomni. M'ha deixat pensatiu.