Cercador
Ets la més maca
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
-Ets la més maca, petita. Ets molt maca. T'estimo.
La gata tricolor d'onze anys segurament es morirà. La veterinària li ha trobat pedres grosses als ronyons. També respira dificultosament. El ritme inspira expira obligat (hi ha d'haver un dolor, no vull que en tinguis, gata estimada) i que implica desgast excessiu. Sembla ser que té aigua que se li hauria de treure. O una infecció. No saben si resultaria. Tot és mèdic i objectiu. La Nina viu el que pot. Al vespre s'atipa. Durant el dia reposa en una caixa de camp al terrat. Les altres dues gates són més joves, i no tenen cap deformació. La Nina va ser recollida al marge d'un camí de camp quan qui se la va quedar anava a córrer. Li va fer pena, amb aquella pota més llarga doblegada cap endins com un colze. Allò l'impedia desplaçar-se com cal, allò l'obligava a fer un esforç superior. Pobreta.
Em mira, la gata. Ulls de tenir una edat. Un miol de bona bèstia. Es deixa acaronar.
-Ets la més maca. Ets molt maca. Ets eterna. Si escric sobre tu no moriràs mai, tot i que igualment no moriràs mai. ET JURO QUE MAI NO MORIRÀS.
Gatona, preciosa. Estic plorant. T'estimo. Sempre hi seràs.
I si recordo com me'n reia quan estava grassa grassa i ocupava tot el coixí de la butaca del menjador em sortirà un somriure trist. Escarxofada ensaïmadament, i amb aquella cara amb una piga-taca ben bé sota el musell, com una ombra de piercing. Plorava de riure i després li vaig demanar perdó.
-Ets la més maca.
I t'estimo.
La gata tricolor d'onze anys segurament es morirà. La veterinària li ha trobat pedres grosses als ronyons. També respira dificultosament. El ritme inspira expira obligat (hi ha d'haver un dolor, no vull que en tinguis, gata estimada) i que implica desgast excessiu. Sembla ser que té aigua que se li hauria de treure. O una infecció. No saben si resultaria. Tot és mèdic i objectiu. La Nina viu el que pot. Al vespre s'atipa. Durant el dia reposa en una caixa de camp al terrat. Les altres dues gates són més joves, i no tenen cap deformació. La Nina va ser recollida al marge d'un camí de camp quan qui se la va quedar anava a córrer. Li va fer pena, amb aquella pota més llarga doblegada cap endins com un colze. Allò l'impedia desplaçar-se com cal, allò l'obligava a fer un esforç superior. Pobreta.
Em mira, la gata. Ulls de tenir una edat. Un miol de bona bèstia. Es deixa acaronar.
-Ets la més maca. Ets molt maca. Ets eterna. Si escric sobre tu no moriràs mai, tot i que igualment no moriràs mai. ET JURO QUE MAI NO MORIRÀS.
Gatona, preciosa. Estic plorant. T'estimo. Sempre hi seràs.
I si recordo com me'n reia quan estava grassa grassa i ocupava tot el coixí de la butaca del menjador em sortirà un somriure trist. Escarxofada ensaïmadament, i amb aquella cara amb una piga-taca ben bé sota el musell, com una ombra de piercing. Plorava de riure i després li vaig demanar perdó.
-Ets la més maca.
I t'estimo.
Comentaris
-
Una abraçada de condol![Ofensiu]Egundoko | 11-11-2014
No puc evitar sentir-me molt identificat amb això que has escrit. Sé molt bé, per desgràcia què se sent, i que les llàgrimes són agres i sentides.
Tens tota la raó que, si escrius sobre ella, ella mai no morirà. Com no va morir la meva Lluna :). -
Ho sento Mena !![Ofensiu]Annalls | 23-09-2014 | Valoració: 10
El relat és preciós !! Gràcies per enviarme'l !!! Fes-ho sempre que algún creguis que l'he de llegir. Be tots els podria llegir que ja se que em perdo coses bones... però ja que no vinc gaire, tu m'ho envies...
Anna
-
Preciós...[Ofensiu]Rafaelmolero | 09-09-2014 | Valoració: 10
i molt tendre, este relat, m' ha encantat, per tan maca gata tricolor, és tan especial, és tan bell... que se m' ha fet vibrar el cor. Jo tinc 6 gates i les cuidem molt. Enhorabona per tal relat... és excel.lent...un gran salut de Rafael Molero
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436165 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com