Ets la lluna de les nits

Ets la lluna de les nits.


Ets la lluna de les nits.
La nit de la boira.
I el silenci en l'eco de la soledat.
Ets la passió en el foc de viure.
Ets el retorn quan dos i dos
no sumen quatre.
Tinc un fred a la pell
i un gel al cos.
Tu ets la música
a la partitura de l'amor.
Nits a flama d'espelma.
I d'altres d'espelma sense flama.
Obrir els ulls és una festa
i tancar-los una gesta.
Viure és tenir la ferida oberta.
La soledat és com una illa deserta,
i la companyia l'aventura de viure.


S'obren portes secretes
amb la clau de la senzillesa.
No tinc estalvis de vida
perquè el que de debò
té valor és el dia a dia.
Hi ha qui estalvia l'avui per demà
i sempre acaba caducat.
Viure és un poema que unes
vegades vola amb el vent,
altres es mulla sota els núvols
amb la pluja i altres naufraga
a la platja davant la mirada de les roques.
I quan vola amb l'estel de la passió.
Amor és estimar i viure cada dia,
si creus que tens l'amor
llavors es quan se'n va
pel camí de l'enyor.


Avui el dia és net i clar,
doncs a respirar!
No es pot ajornar fins a demà.
La rutina és el càncer del temps.
Hi ha records que són com un rosari.
Com el rosari de l'aurora.
Els records són com les fulles
de l'arbre de viure, les unes
cauen i altres queden per sempre.
I l'arbre segueix amb les seves arrels.
I la terra que l'abraça que
és el seu pa de vida.




onatge