Ets felicitat

I et dic el mateix que dic a tots/es aquells/es que us atreviu amb la poesia eròtica: que a mi se'm fa impossibl escriure sobre erotisme i no caure en coses tòpiques.

El teu poema té punts que són coneguts i alhora diferents. I fins i tot escalfen el lector, cosa que cal agrair. En especial, això de l'alè al clatell.

Per cert: no sóc fan de Lluís Llach. Ni molt menys. Ni pretenc reproduir-lo en res. Prefereixo, per dir alguna cosa, en Kurt Cobain.

Sóc un aventurer de moments de felicitat.

Relat molt maco. Ets... i ets perquè SÓC. La sintonia aporta això.

"El sexe és la cosa que més divertida que es pot fer sense riure" va declarar Woddy Allen una vegada. Li dones al tema una faceta alliberadora, gairebé terapèutica, que impregna tot el poema de vitalitat. És curiós com mostres als ulls de la gent el secret: He sentit dir alguna vegada, en converses agafades al vol, que a les dones se us nota ala cara quan heu fet l'amor. Als homes pot ésser no se'ns nota gaire perquè com que sempre hi estem pensant, quan ho fem no li donem aquesta ire tan transcendental, hehe!
En fi, moltes gràcies pel teu comentari que acaba amb una llarga sequera i et desitjo moltes felicitats en el dia del teu sant. Estic preparant un mini-conte. A veure com em surt.
Petons!

que em saps