Cercador
Ets el meu silenci
Un relat de: Schlaf- Compartir:
En la més profunda soletat
i en el silenci que l'acompanya,
tan sols desitjo que la teva veu es converteixi en la meva paraula i la teva mirada en el més dolç de tots els versos.
Perquè ets tu qui em fa somriure amargament.
Perquè ets tu, que desde la penombra m'escoltes, m'entens i em cuides.
Perquè ets tu el meu silenci, i també la meva poesia...
Comentaris
-
silenci i poesia[Ofensiu]quetzcoatl | 08-05-2005
Hola de nou!
M'alegro que t'hagi agradat el "pren-me" i que m'hagis donat l'oportunitat de retrobar-te (potser es pq fa poc que volto per aquests laberints, pero sempre em perdo...). L'altra vegada ja t'havia llegit aquest text i es molt i molt bonic. M'agrada el joc del somriure amarg, la solitud acompanyada, que ella hi sigui present des de la penombra... i qu pugui ser silenci i poesia alhora. A mes, expresses la idea d'una forma molt tendra. Felicitats!
una abraçada,
m -
Makisim![Ofensiu]Sareta_16 | 11-04-2005 | Valoració: 10
Que bonic, un poema escuet però escrit amb molt sentiment!^^ M'ha agradat, és preciós!
Et seguiré llegint! :)